El sector turístic i agroalimentari de les comarques del nord de Castelló demana una moratoria per estudiar els projectes de camps d’energía solar
Representants del sector turístic i agroalimentari de les comarques del nord de Castelló fan públic un manifest contra els macro projectes d’energía solar, demanant una moratoria per tal de poder estudiar a fons cada projecte per separat i poder defensar la salut i el benestar dels ciutadans que viuen al mon rural a la provincia de Castelló. Mes de cinquanta empreses del nord de Castelló han signat el manifest i ha sigut presentat com al•legació contra el projecte MAGDA i la linia de Molt Alta Tensió, per considerar que afecta al paisatje, la biodiversitat i la despensa gastronómica de la provincia.
![[Img #84962]](http://el7set.es/upload/images/02_2022/9869__dsc6216.jpg)
Aquest es el manifest:
L´empresariat del món rural de l´interior de Castelló mai ho hem tingut fàcil, probablement com tots els mons rurals. Estem acostumats a solucionar-nos els problemes nosaltres mateixos. Ens queixem, clar que sí, però mentre treballem per tirar endavant.
Les nostres comarques, el Maestrat, La Plana Alta i L´Alcalatén són molt diverses, esquitxades d’indústria ara, però principalment agrícoles i ramaderes històricament i dedicades als serveis hostalers i al turisme d´interior amb més intensitat des de principis dels anys noranta. La concepció que tenim els propis locals de la nostra terra ha anat canviant amb els anys, conforme anàvem rebent visitants i ens explicaven el que sentien en veure les nostres parets de pedra, els nostres bancals d´oliveres, les flors dels nostres ametlers o el nostre medi natural. Poc a poc , des de fora moltes vegades, ens han fet obrir els ulls i aprendre a valorar aquest paisatge nostre, tan de pas per a modelar-nos aquest caràcter tan accessible, com aspre i dur per a adobar-nos la pell i la voluntat. Les rosades i el vent no són debades, ni els preus dels nostres productes, ni la condició de germà menut que ens ha tocat viure sempre dins d’aquesta Generalitat nostra.
Ara la Covid, un altre desafiament que ha deafiat al món hostaler i turístic, que hem sortejat en general gràcies a les nostres condicions: espai, amplitud, temps, confiança… S´ha tornat a veure la definitiva importància del sector primari, de la capacitat d’auto abastiment que ens pot aportar tindre un sector ramader i agrícola fort i divers, fent front als designis de la macroeconomia i al sense sentit de desmantellar l´estructura que ens alimenta com a poble. Que prenguen bona nota.
Ara ve un altre “sense sentit”, ara que ho estem entenent, que valorem l´entorn que els nostres ancestres han anat esculpint, que les condicions atmosfèriques i climàtiques ens fan agrair a cada moment l´ecosistema que ens ha tocat, la discapacitat dels nostres governants i la poca habilitat dels tècnics que els aconsellen volen transformar els nostres plans fèrtils en una mar de panells solars. Encara no han comprés que no podem caure en cap altre monocultiu. Pareix que tot sorgeix d´una bona intenció, el decret del 7 d´agost 14/2021 de la Generalitat, que obri les portes als aprofitaments de cobertes industrials i espais públics, però la gatera s´ha quedat oberta i els grans voltors transnacionals han atalaiat els nostres poc rendibles camps, i han fet comptes: els resulta més econòmic produir l´electricitat ací i transportar-la centenars de kilòmetres mitjançant línies de Molt Alta Tensió que crear-la allà on fa falta, ja que caldria que compraren les terres molt més cares i s´haurien d´enfrontar a normatives més restrictives. Un turisme de qualitat ,autèntic i sostenible, que al nostre territori té en el paisatge i la biodiversitat un dels seus principals atractius, no és compatible amb eixes autopistes elèctriques: volem deixar palès que, paradoxalment, el mateix paraigües -els ODS i l’agenda 2030- sota el que s´arreceren jurídicament aquests projectes és totalment incompatible amb els propis projectes ( almenys amb els ODS nº 3, 11, 12, 15...) i aquest no pot ser mai el camí per fer la transició energètica, no sense respectar l´entorn, i no sense comptar amb els habitants de la tan anomenada Nova Ruralitat. No considerem just, tampoc, que haguem que ser els que més hem treballat per la implantació de les energies renovables -les iniciatives de l’agroturisme i el turisme responsable- els que hem que carregar amb les rèmores i la gran part de les càrregues de les instal·lacions per al foment de les energies renovables. Abans van ser els embassaments i els macro parcs de molins d’energia eòlica, ara el ferro i l´electromagnetisme. Què hem de fer? Marxar tots a les grans ciutats?
No estem dispostos a que es jugue amb la nostra salut, amb la dels nostres xiquets ni amb la del nostre entorn enxarxant-nos en kilòmetres de teranyines de cables i metall. Necessitem estudis independents per tal de poder formar-nos les nostres opinions. També és clar el perjudici que portaria al sector primari, ocupant camps fèrtils i negant possibilitats de futur a empreses que apunten cap al que està fent el sector a d’altres regions. Que ara les explotacions no siguen rendibles econòmicament no es per poca capacitat dels nostres agricultors i ramaders sinó perquè les dinàmiques de la macroeconomia no deixen espai als xicotets productors, El que no podem fer és decidir per ells què fer i com fer-ho. El futur no està escrit, així que no el podem hipotecar.
Demanem, des de la nostra humil posició numèrica però gran fortalesa territorial, que s´adopten moratòries als nostres termes municipals com han fet ja alguns ajuntaments, deixant-se un temps per estudiar amb deteniment què volem i què necessitem a cada municipi. Que es debatisca als plens municipals, que es busquen els indrets menys dolosos per a aquestes instal·lacions i que, es faça el que es faça, es prioritze sempre la salut dels veïns i la de l´entorn. Ho tenim tot a l’abast, no ho deixem perdre per una ambició que, a més a més, no repercutirà en la gent d’aquests meravellosos pobles.
Aquest es el manifest:
L´empresariat del món rural de l´interior de Castelló mai ho hem tingut fàcil, probablement com tots els mons rurals. Estem acostumats a solucionar-nos els problemes nosaltres mateixos. Ens queixem, clar que sí, però mentre treballem per tirar endavant.
Les nostres comarques, el Maestrat, La Plana Alta i L´Alcalatén són molt diverses, esquitxades d’indústria ara, però principalment agrícoles i ramaderes històricament i dedicades als serveis hostalers i al turisme d´interior amb més intensitat des de principis dels anys noranta. La concepció que tenim els propis locals de la nostra terra ha anat canviant amb els anys, conforme anàvem rebent visitants i ens explicaven el que sentien en veure les nostres parets de pedra, els nostres bancals d´oliveres, les flors dels nostres ametlers o el nostre medi natural. Poc a poc , des de fora moltes vegades, ens han fet obrir els ulls i aprendre a valorar aquest paisatge nostre, tan de pas per a modelar-nos aquest caràcter tan accessible, com aspre i dur per a adobar-nos la pell i la voluntat. Les rosades i el vent no són debades, ni els preus dels nostres productes, ni la condició de germà menut que ens ha tocat viure sempre dins d’aquesta Generalitat nostra.
Ara la Covid, un altre desafiament que ha deafiat al món hostaler i turístic, que hem sortejat en general gràcies a les nostres condicions: espai, amplitud, temps, confiança… S´ha tornat a veure la definitiva importància del sector primari, de la capacitat d’auto abastiment que ens pot aportar tindre un sector ramader i agrícola fort i divers, fent front als designis de la macroeconomia i al sense sentit de desmantellar l´estructura que ens alimenta com a poble. Que prenguen bona nota.
Ara ve un altre “sense sentit”, ara que ho estem entenent, que valorem l´entorn que els nostres ancestres han anat esculpint, que les condicions atmosfèriques i climàtiques ens fan agrair a cada moment l´ecosistema que ens ha tocat, la discapacitat dels nostres governants i la poca habilitat dels tècnics que els aconsellen volen transformar els nostres plans fèrtils en una mar de panells solars. Encara no han comprés que no podem caure en cap altre monocultiu. Pareix que tot sorgeix d´una bona intenció, el decret del 7 d´agost 14/2021 de la Generalitat, que obri les portes als aprofitaments de cobertes industrials i espais públics, però la gatera s´ha quedat oberta i els grans voltors transnacionals han atalaiat els nostres poc rendibles camps, i han fet comptes: els resulta més econòmic produir l´electricitat ací i transportar-la centenars de kilòmetres mitjançant línies de Molt Alta Tensió que crear-la allà on fa falta, ja que caldria que compraren les terres molt més cares i s´haurien d´enfrontar a normatives més restrictives. Un turisme de qualitat ,autèntic i sostenible, que al nostre territori té en el paisatge i la biodiversitat un dels seus principals atractius, no és compatible amb eixes autopistes elèctriques: volem deixar palès que, paradoxalment, el mateix paraigües -els ODS i l’agenda 2030- sota el que s´arreceren jurídicament aquests projectes és totalment incompatible amb els propis projectes ( almenys amb els ODS nº 3, 11, 12, 15...) i aquest no pot ser mai el camí per fer la transició energètica, no sense respectar l´entorn, i no sense comptar amb els habitants de la tan anomenada Nova Ruralitat. No considerem just, tampoc, que haguem que ser els que més hem treballat per la implantació de les energies renovables -les iniciatives de l’agroturisme i el turisme responsable- els que hem que carregar amb les rèmores i la gran part de les càrregues de les instal·lacions per al foment de les energies renovables. Abans van ser els embassaments i els macro parcs de molins d’energia eòlica, ara el ferro i l´electromagnetisme. Què hem de fer? Marxar tots a les grans ciutats?
No estem dispostos a que es jugue amb la nostra salut, amb la dels nostres xiquets ni amb la del nostre entorn enxarxant-nos en kilòmetres de teranyines de cables i metall. Necessitem estudis independents per tal de poder formar-nos les nostres opinions. També és clar el perjudici que portaria al sector primari, ocupant camps fèrtils i negant possibilitats de futur a empreses que apunten cap al que està fent el sector a d’altres regions. Que ara les explotacions no siguen rendibles econòmicament no es per poca capacitat dels nostres agricultors i ramaders sinó perquè les dinàmiques de la macroeconomia no deixen espai als xicotets productors, El que no podem fer és decidir per ells què fer i com fer-ho. El futur no està escrit, així que no el podem hipotecar.
Demanem, des de la nostra humil posició numèrica però gran fortalesa territorial, que s´adopten moratòries als nostres termes municipals com han fet ja alguns ajuntaments, deixant-se un temps per estudiar amb deteniment què volem i què necessitem a cada municipi. Que es debatisca als plens municipals, que es busquen els indrets menys dolosos per a aquestes instal·lacions i que, es faça el que es faça, es prioritze sempre la salut dels veïns i la de l´entorn. Ho tenim tot a l’abast, no ho deixem perdre per una ambició que, a més a més, no repercutirà en la gent d’aquests meravellosos pobles.
