Les persones primer, Mónica Oltra primer
![[Img #87953]](http://el7set.es/upload/images/07_2022/5533_miriam-3.jpg)
Dimarts 21 de Juny Mónica Oltra anunciava la dimissió de tots els seus càrrecs. Tristesa, ràbia, impotència i infàmia, molta infàmia. En un Estat acostumat a vore a M. Rajoy declarar a través d’una pantalla pel Cas Gürtel i enviar a Soraya Sáenz de Santamaría al debat de RTVE dels candidats a les Generals, Mónica Oltra es planta davant els mitjans i anuncia en eixe mateix moment la seua dimissió al President Ximo Puig, emfasitzant que la decisió és política i no personal. Mai s’havia vist una roda de premsa amb tanta valentia i sinceritat, on va acceptar tota classe de preguntes, quan allò normal haguera sigut comunicar la decisió i anar-se’n corrents tal i com va fer l’Ex-Ministre de Cultura Màxim Huerta el dia de la seua dimissió. Jo, que no haguera aguantat ni una dècima part de l’assetjament mediàtic que ella estava patint, em donava compte, una vegada més, de l’enorme fortalesa que la Vicepresidenta tenia. Sens dubte el lema “Amb Valentia”, feia honor a ella.
Per no arrossegar Compromís darrere la seua més que probable destitució, en un acte de generositat es va fer a un costat per no ser coartada del trencament del Botànic i així poder continuar amb el projecte polític que ella ha liderat i que sense Mónica Oltra no existiria. Un projecte polític que reconeix els Serveis Socials com la quarta pota de l’estat de benestar, transformant l’antic model caritatiu del PP en un teixit inclusiu on les persones més vulnerables tenen les mateixes oportunitats que la resta.
És important que no confonguem “govern” amb “poder”. És el poder qui es vol desfer de Mónica Oltra des del 2015, per no dir abans. Mónica ha estat la cara més visible en la lluita contra la corrupció, que va trencar amb tot un sistema mafiós format pel PP valencià, on ja no quedaven noms per a designar les trames corruptes: Gürtel, Brugal, Taula, Valmor, Cooperació, Naseiro, IVAM, Imelsa,... fins arribar al més recent cas Azud que afecta càrrecs tant del PP i com del PSOE. A més el Govern del Botànic ha dut a terme les polítiques de Compromís de revertir en públic allò que amb el PP era privat, com és el cas de l’Hospital de la Ribera. Vos haveu parat a pensar quants milions d’euros ha deixat d’ingressar el grup Ribera Salud des de què este hospital va passar a ser públic? Per no parlar de les treballadores que abans estaven contractades per empreses privades cobrant sous precaris i hui en dia són treballadores de l’administració pública amb millors condicions.
La dimissió de Mónica ve pressionada per una imputació que no se sosté a dret en base a cap argument al no existir proves directes que la culpen d’haver intentat encobrir el cas d’abusos per part del seu ex-marit a una menor, així mateix ho diu l’auto que la imputa, però en canvi sí que existeixen indicis plurals d’haver-ho fet, segons la fiscal. És curiós com “M. Rajoy” no va ser ni tan sols un indici en el cas dels sobres, però a Mónica la filem ben prim, no siga cas que perguem l’oportunitat d’enderrocar-la. Resulta còmic que un dels denunciants de tot este tema siga l’advocat feixista i President d’España 2000, José Luis Roberto. Un feixista molt vinculat als locals d’altern, que empra discursos d’odi en contra la immigració però que està a favor de prostituir dones immigrants. Això com es digereix? I a esta infàmia s’apunta tot aquell que veu una mínima oportunitat de carregar-se a Mónica i a Compromís, tant a dreta com a esquerra.
El “lawfare” o guerra jurídica és l’arma emprada per a desfer-se de nosaltres. Perseguir judicialment els oponents polítics, fent un mal ús del sistema legal, per a combatre als tribunals allò que no poden fer políticament amb arguments, usant els mitjans de comunicació per a crear un escàndol públic. Cal assenyalar que el PP de l’Ajuntament de València té una persona a sou que es dedica a querellar-se contra càrrecs de Compromís cada setmana. Les querelles acaben sent arxivades però la denuncia dóna més que parlar als mitjans que el seu arxivament.
Hui és totalment reconegut el lawfare que va patir Lula da Silva, ex-president de Brasil condemnat a 12 anys de presó per corrupció. Da Silva era el preferit per a ocupar la presidència però amb la seua condemna va nàixer el triomf de l’ultra-dretà Jair Bolsonaro, donant pas a un període de retallades socials sense precedents. El Tribunal Suprem ha dictaminat que Lula va estar 580 dies injustament pres i que aquella sentència no havia d’haver-se produït mai. Hui, uns mesos abans de les eleccions, pareix ser que Lula Da Silva serà el nou President de Brasil, encara que ningú li tornarà el temps passat a la presó lluny dels seus.
Igual que Da Silva, Compromís i Mónica Oltra molesten al poder perquè les polítiques del Botànic situen a totes les persones en igualtat de condicions. Mónica va crear la Renda Valenciana d’Inclusió abans que el govern de Sánchez creara l’Ingrés Mínim Vital i el mateix va ocórrer amb la Llei LGTBI, la més avançada de l’Estat. És una realitat que el sistema de Dependència haja millorat notablement amb la Consellera Oltra, multiplicant per 3 les persones ateses, passant de 40.000 persones a 120.000. La llista d’espera estava en 63.000 persones i hui està en 13.000. Gràcies al Pla Convivint o Pla Oltra s’ha creat una xarxa d’infraestructures de serveis socials on Torreblanca tindrà un Centre de Dia. Tot això molesta. El poder vol un govern que privatitze serveis per traure tallada. El poder vol poder a costa de qui siga i de la manera que siga. Tal volta, hui, haja guanyat el poder, tal volta hagen guanyat els roïns, però estic segura de què les polítiques de Compromís continuaran. Cap lawfare taparà les gestions fetes per la Consellera Mónica Oltra i que ara continuaran de la mà de la Consellera Aitana Mas.
La realitat és que Mónica Oltra, la persona que ha posat les persones en el centre de la política, s’ha apartat per a què continuen les polítiques valentes. Ella ha prioritzat les persones i els seus instruments de defensa que són Compromís i el Botànic i no és just que ningú de nosaltres es pose de perfil davant la cacera a la qual ha sigut sotmesa, que ha acabat apartant-la de les institucions. Per ella, hui més fort que mai hem de cridar Les Persones Primer! Per ella, hui més fort que mai jo cride Mónica Oltra, primer!
Dimarts 21 de Juny Mónica Oltra anunciava la dimissió de tots els seus càrrecs. Tristesa, ràbia, impotència i infàmia, molta infàmia. En un Estat acostumat a vore a M. Rajoy declarar a través d’una pantalla pel Cas Gürtel i enviar a Soraya Sáenz de Santamaría al debat de RTVE dels candidats a les Generals, Mónica Oltra es planta davant els mitjans i anuncia en eixe mateix moment la seua dimissió al President Ximo Puig, emfasitzant que la decisió és política i no personal. Mai s’havia vist una roda de premsa amb tanta valentia i sinceritat, on va acceptar tota classe de preguntes, quan allò normal haguera sigut comunicar la decisió i anar-se’n corrents tal i com va fer l’Ex-Ministre de Cultura Màxim Huerta el dia de la seua dimissió. Jo, que no haguera aguantat ni una dècima part de l’assetjament mediàtic que ella estava patint, em donava compte, una vegada més, de l’enorme fortalesa que la Vicepresidenta tenia. Sens dubte el lema “Amb Valentia”, feia honor a ella.
Per no arrossegar Compromís darrere la seua més que probable destitució, en un acte de generositat es va fer a un costat per no ser coartada del trencament del Botànic i així poder continuar amb el projecte polític que ella ha liderat i que sense Mónica Oltra no existiria. Un projecte polític que reconeix els Serveis Socials com la quarta pota de l’estat de benestar, transformant l’antic model caritatiu del PP en un teixit inclusiu on les persones més vulnerables tenen les mateixes oportunitats que la resta.
És important que no confonguem “govern” amb “poder”. És el poder qui es vol desfer de Mónica Oltra des del 2015, per no dir abans. Mónica ha estat la cara més visible en la lluita contra la corrupció, que va trencar amb tot un sistema mafiós format pel PP valencià, on ja no quedaven noms per a designar les trames corruptes: Gürtel, Brugal, Taula, Valmor, Cooperació, Naseiro, IVAM, Imelsa,... fins arribar al més recent cas Azud que afecta càrrecs tant del PP i com del PSOE. A més el Govern del Botànic ha dut a terme les polítiques de Compromís de revertir en públic allò que amb el PP era privat, com és el cas de l’Hospital de la Ribera. Vos haveu parat a pensar quants milions d’euros ha deixat d’ingressar el grup Ribera Salud des de què este hospital va passar a ser públic? Per no parlar de les treballadores que abans estaven contractades per empreses privades cobrant sous precaris i hui en dia són treballadores de l’administració pública amb millors condicions.
La dimissió de Mónica ve pressionada per una imputació que no se sosté a dret en base a cap argument al no existir proves directes que la culpen d’haver intentat encobrir el cas d’abusos per part del seu ex-marit a una menor, així mateix ho diu l’auto que la imputa, però en canvi sí que existeixen indicis plurals d’haver-ho fet, segons la fiscal. És curiós com “M. Rajoy” no va ser ni tan sols un indici en el cas dels sobres, però a Mónica la filem ben prim, no siga cas que perguem l’oportunitat d’enderrocar-la. Resulta còmic que un dels denunciants de tot este tema siga l’advocat feixista i President d’España 2000, José Luis Roberto. Un feixista molt vinculat als locals d’altern, que empra discursos d’odi en contra la immigració però que està a favor de prostituir dones immigrants. Això com es digereix? I a esta infàmia s’apunta tot aquell que veu una mínima oportunitat de carregar-se a Mónica i a Compromís, tant a dreta com a esquerra.
El “lawfare” o guerra jurídica és l’arma emprada per a desfer-se de nosaltres. Perseguir judicialment els oponents polítics, fent un mal ús del sistema legal, per a combatre als tribunals allò que no poden fer políticament amb arguments, usant els mitjans de comunicació per a crear un escàndol públic. Cal assenyalar que el PP de l’Ajuntament de València té una persona a sou que es dedica a querellar-se contra càrrecs de Compromís cada setmana. Les querelles acaben sent arxivades però la denuncia dóna més que parlar als mitjans que el seu arxivament.
Hui és totalment reconegut el lawfare que va patir Lula da Silva, ex-president de Brasil condemnat a 12 anys de presó per corrupció. Da Silva era el preferit per a ocupar la presidència però amb la seua condemna va nàixer el triomf de l’ultra-dretà Jair Bolsonaro, donant pas a un període de retallades socials sense precedents. El Tribunal Suprem ha dictaminat que Lula va estar 580 dies injustament pres i que aquella sentència no havia d’haver-se produït mai. Hui, uns mesos abans de les eleccions, pareix ser que Lula Da Silva serà el nou President de Brasil, encara que ningú li tornarà el temps passat a la presó lluny dels seus.
Igual que Da Silva, Compromís i Mónica Oltra molesten al poder perquè les polítiques del Botànic situen a totes les persones en igualtat de condicions. Mónica va crear la Renda Valenciana d’Inclusió abans que el govern de Sánchez creara l’Ingrés Mínim Vital i el mateix va ocórrer amb la Llei LGTBI, la més avançada de l’Estat. És una realitat que el sistema de Dependència haja millorat notablement amb la Consellera Oltra, multiplicant per 3 les persones ateses, passant de 40.000 persones a 120.000. La llista d’espera estava en 63.000 persones i hui està en 13.000. Gràcies al Pla Convivint o Pla Oltra s’ha creat una xarxa d’infraestructures de serveis socials on Torreblanca tindrà un Centre de Dia. Tot això molesta. El poder vol un govern que privatitze serveis per traure tallada. El poder vol poder a costa de qui siga i de la manera que siga. Tal volta, hui, haja guanyat el poder, tal volta hagen guanyat els roïns, però estic segura de què les polítiques de Compromís continuaran. Cap lawfare taparà les gestions fetes per la Consellera Mónica Oltra i que ara continuaran de la mà de la Consellera Aitana Mas.
La realitat és que Mónica Oltra, la persona que ha posat les persones en el centre de la política, s’ha apartat per a què continuen les polítiques valentes. Ella ha prioritzat les persones i els seus instruments de defensa que són Compromís i el Botànic i no és just que ningú de nosaltres es pose de perfil davant la cacera a la qual ha sigut sotmesa, que ha acabat apartant-la de les institucions. Per ella, hui més fort que mai hem de cridar Les Persones Primer! Per ella, hui més fort que mai jo cride Mónica Oltra, primer!
