Perdent la identitat

“Qui perd els seus origens, perd la seua identitat”, això cantava Raimon en la cançò “Jo vinc d’un silenci” i, desgraciadament, això és el que ens està passant als torreblanquins i torreblanquines.

Esta setmana m’he quedat bocabadada a l’assabentar-me de la pèrdua d’un element propi del patrimoni etnològic dels anys 20, l’edifici conegut com “Huerto de San Luis” tal i com diu, millor dit com deia, la inscripció de la façana. Torreblanca ha perdut un edifici centenari que parlava sobre una època determinada, sobre l’estil arquitectònic i sobre l’agricultura d’aquell moment.

L’edifici el va construir el valencià Lluís Persiva, propietari de terrenys agrícoles en Torreblanca i Alcossebre. Este immoble albergava un motor de reg a carbó, per la qual cosa necessitava una xemeneia que, per sort, encara no ha desaparegut.

La realitat és que Torreblanca porta molt de temps perdent poc a poc el seu patrimoni, sense que moltes persones caiguem realment en el què això comporta. Perdre els trets característics d’un poble, la seua fisonomia, significa renunciar a allò que et diferencia de la resta, perdre la personalitat. Fa temps vaig escriure un article titulat “Què volem ser de majors?”, on parlava del camí que hem de decidir agafar les torreblanquines i els torreblanquins per a créixer en una direcció, la que siga, però dirigir-nos cap a un destí. Doncs bé, per saber cap a on anem és totalment necessari saber d’on venim, conèixer qui som. No només hem de fer memòria per a no perdre la identitat sinó també per a poder respondre a la qüestió, què volem ser de majors?

Un poble necessita serveis, necessita ocupació, necessita oci, però també necessita punts de referència, senyals amb les quals els habitants es senten identificats amb allò que els caracteritza i els parla de la seua història, arrelant-los als seus orígens. D’esta manera esta identitat passa de generació en generació, amb el respecte i la cura que això implica, des del desig de mantindre estes arrels perdurables en el temps.

Sabem que Torreblanca ha tingut de tot i ja no és ni l’ombra del què era. Els torreblanquins i torreblanquines estem cada vegada més prop de perdre la nostra identitat. Just en el Ple de Juny, des de Compromís vam presentar una moció per a redactar el Catàleg de Proteccions i acollir-nos a les subvencions de la Conselleria de Cultura però, malauradament, l’Equip de Govern i els dos trànsfugues del PP votaren en contra. Pobles com Argelita, Ain, Almenara, Betxí, Cabanes o Fondeguilla, entre d’altres, han obtingut estes subvencions per a protegir el seu patrimoni; ací, en canvi,  pareix que l’únic que importa és vendre la il·lusió d’un Golf imaginari que poc a poc ens llevarà tot allò que teníem i que feia de Torreblanca un poble diferent a la resta. Tot i així, no està tot perdut; però haurem de pensar seriosament qui està vetlant per els nostres interessos com a poble.