Bous al Carrer

Al moment e redactar aquest trist comentari hi ha van sis morts humanes absurdes, i tanmateix la continuïtat de festes al carrer a molts pobles el nostre país. Fa temps que vinc insistint en el tema, poc a poc,però, observe que hi ha més veus crítiques, lamentablement  persisteix l’ inèrcia el temps i una visió, al meu parer plena de contradiccions, que defensa els bous al carrer com una tradició i fins i tot com una manifestació cultural. La cultura i les tradicions deuen ajustar-se als valors de la història present, a les concepcions avançades  i en aquest cas als drets humans i al de les besties, algú pot ignorar com a l’ embolat el bou es sotmès a un sofriment innecessari, totalment sense cap finalitat justificable?

                Durant el temps que hi vaig estar al Consell Valencià de Cultura, l’ inefable Serafín Castellanos va intentar que la nostra institució es pronunciés  a favor dels bous al carrer, i el resultat fou un informe molt clar en el qual es considerava que la eixa practica no s’ajustava als criteris marcats per les instàncies culturals internacionals. Tanmateix, es va encetar a la Conselleria un expedient per declarar els festejos taurins, incloent-hi els bous al carrer, com Bé d`’Interès Cultural, sense que tal pretensió arribes a bon port.  Recordem que eren els temps del PP. Ara vivim el canvi, sens dubte el canvi,  i com ja he dit continuem amb el drama de les conseqüències dels bous, especialment amb ocasió de les festes locals. Quan molta gent, fins i tot, persones que ocupen càrrecs representatives del canvi, s’ en adonarà que aquesta practica i espectacle no son propis del segle XXI ?

                El nombre de persones que ens han deixat a causa dels bous al carrer ens deu fer pensar, puix més enllà del dolor i l’acomiadament  de les víctimes, cal  replantejar la substitució dels espectacles taurins per altres opcions més justes i raonables. Hi ha un fum de possibles espectacles a fer, i, això, és rellevant que no impliquen dolor innecessari ni perill pels humans, els animals son essers nobles i ens poden oferir alternatives de vida i també d’oci.

                No ens resta més que insistir, tot i esperant que la gent, la nostra gent reflexione, i no es deixe portar pels sentiment més primaris.