Opinió
La mirada d'Arianna Gil
Des que la vaig veure a la pantalla trobava a la mirada d´ Arianna Gil quelcom especial, no es tracta d´ una actriu que no es caracteritza per la seua vessant “seny”, discreta, excel•lent en el seu ofici, l´ hem vist en papers, tanmateix, de compromís, cas com fou la d´ un professora que investiga un tema de la guerra civil. Doncs be, avui tot s´ ha aclarit.
Aquestos dies el correu m´ ha entregat el paquet amb un llibre, es tractava del segon volum de “Materiales para el estudio de la abogacía antifranquista”, es tracta d´ un treball, fet per la “Fundación Abogados de Atocha”, amb el qual es vol arreplegar testimonis o diverses aportacions , per donar fe de la tasca que un sectors de professionals del dret férem, en la defensa de les llibertats, assistint als treballadors, assumint-ne, tanmateix, la defensa dels antifranquistes davant els tribunals de la repressió. Al volum esmentat, entre les semblances biogràfiques, esta la d´ un company amb el que vaig compartir feina, i que segons he llegit resulta ser el pare de l´ Arianna.
El company al que he fet esment és, ja que viu ja jubilat, és August Gil Matamala, un gran professional, una persona de conviccions i coherència, al qual jo sempre he admirat com exemple. La seua mirada era allò que jo, sense saber-ho, veia al rostre de la filla: la serenitat, la profunditat, un certa malenconia...Ara, aquest fet em porta a adonar-me com en la nostra activitat no parlàvem de la família, ni dels fills, puix, ens trobàvem totalment atents a les exigències de la nostra activitat professional, i l´ antifranquista. Possiblement ara , amb la distància, en dona l´ impressió que ens passarem un poc, cosa que es pot apreciar a la mirada de l´ Arianna.
El treball que comentem, inclou, també, una semblança biogràfica d´ una lletrada valenciana compromesa amb l’antifranquisme, Dolors Monferrer, nascuda a Vilafranca, a la comarca de Els Ports ,però, que va exercir a la ciutat de València, creant un despatx laboralista molt vinculat, com ella mateix, als moviments ciutadans cristians.
Hem estat antifranquistes, i tal vegada això ens va marcar amb excés, oblidant-nos d´ altres afers.
Des que la vaig veure a la pantalla trobava a la mirada d´ Arianna Gil quelcom especial, no es tracta d´ una actriu que no es caracteritza per la seua vessant “seny”, discreta, excel•lent en el seu ofici, l´ hem vist en papers, tanmateix, de compromís, cas com fou la d´ un professora que investiga un tema de la guerra civil. Doncs be, avui tot s´ ha aclarit.
Aquestos dies el correu m´ ha entregat el paquet amb un llibre, es tractava del segon volum de “Materiales para el estudio de la abogacía antifranquista”, es tracta d´ un treball, fet per la “Fundación Abogados de Atocha”, amb el qual es vol arreplegar testimonis o diverses aportacions , per donar fe de la tasca que un sectors de professionals del dret férem, en la defensa de les llibertats, assistint als treballadors, assumint-ne, tanmateix, la defensa dels antifranquistes davant els tribunals de la repressió. Al volum esmentat, entre les semblances biogràfiques, esta la d´ un company amb el que vaig compartir feina, i que segons he llegit resulta ser el pare de l´ Arianna.
El company al que he fet esment és, ja que viu ja jubilat, és August Gil Matamala, un gran professional, una persona de conviccions i coherència, al qual jo sempre he admirat com exemple. La seua mirada era allò que jo, sense saber-ho, veia al rostre de la filla: la serenitat, la profunditat, un certa malenconia...Ara, aquest fet em porta a adonar-me com en la nostra activitat no parlàvem de la família, ni dels fills, puix, ens trobàvem totalment atents a les exigències de la nostra activitat professional, i l´ antifranquista. Possiblement ara , amb la distància, en dona l´ impressió que ens passarem un poc, cosa que es pot apreciar a la mirada de l´ Arianna.
El treball que comentem, inclou, també, una semblança biogràfica d´ una lletrada valenciana compromesa amb l’antifranquisme, Dolors Monferrer, nascuda a Vilafranca, a la comarca de Els Ports ,però, que va exercir a la ciutat de València, creant un despatx laboralista molt vinculat, com ella mateix, als moviments ciutadans cristians.
Hem estat antifranquistes, i tal vegada això ens va marcar amb excés, oblidant-nos d´ altres afers.
