Alcalà de Xivert acull una espectacular IV Trobada de Danses del Maestrat
El Grup de Danses Lo Cirilo va organitzar aquesta trobada a la que han participat 12 grups de 15 municipis del Maestrat
El Grup de Danses Lo Cirilo d’Alcalà de Xivert ha sigut amfitrió de la IV Trobada de Danses del Maestrat, que ha tingut lloc aquest dissabte 22 d’octubre a aquesta localitat i que ha reunit a dotze grups de danses de la comarca del Maestrat castellonenc representant a quinze pobles diferents, que han portat fins a Alcalà una representació de les danses tradicionals de cadascun dels municipis participants.
L’acte ha comptat amb la presencia de autoritats locals, membres de la corporació municipal encapçalada pel seu alcalde, Francisco Juan Mar, i representants dels municipis participants en la trobada, així com del representant de la Coordinadora d’Entitats del Maestrat, Josep Meseguer Carbó. María Sorlí, presentadora de l’acte, i la presidenta del Grup de Danses Lo Cirilo, Maria Eugenia Gutiérrez, donaren la benvinguda als assistents, que han pogut gaudir de una representació de les danses i la música tradicional de la comarca del Maestrat, plena de contrasts i també de semblances, que donen idea de la particular unió cultural que existeix entre els diferents pobles de la comarca.
Alcalà i el seu grup de danses tenien planificat celebrar aquesta IV Trobada de Danses del Maestrat a l’any 2020, coincidint amb el seu 25 aniversari, però les circumstàncies obligades per la pandèmia obligaren a ajornar-lo fins ara.
El grups participants, procedents de Alcalà de Xivert, Albocàsser, Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Benicarló, Càlig, Les Coves de Vinromà, La Jana, Peníscola, Santa Magdalena de Polpis, Torre d’En Domenec, Vinaròs, Vistabella del Maestrat, Xodos i Xert, van recórrer els carrers del casc antic d’Alcalà des del punt de reunió, a la plaça de Sant Joan, oferint una mostra del seu repertori a cadascú del sis punts d’actuació habilitats al recorregut, on el públic va gaudir de les danses. Al terminar aquest recorregut, i després de la entrega de records per la seua participació als municipis participants, els grups van ballar sobre l’escenari de la plaça de l’Esglesia, on finalitzava la trobada amb tots els grups junts ballant Les Voltes.
![[Img #91007]](http://el7set.es/upload/images/10_2022/9378_img_20221022_191602_887.jpg)
Alcalà de Xivert
El Grup de Danses d’Alcalà, rebatejat al 2012 pels seus membres com Grup de Danses Lo Cirilo, ha pres el seu nom del ball local més representatiu i va nàixer a l’any 1994, fent la seua primera actuació a l’any 1995, a la festa de Sant Isidre d’Alcalà de Xivert. Des d’aleshores, el grup continua ballant per divulgar els seus balls i tradicions.
A la seua trobada van ballar Les Danses de Cirilo, el ball més representatiu de tots els d’Alcalà, que deu el seu nom a Joaquín Bellver Albert, promotor del grup que es va formar a l’any 1901 per a les celebracions amb motiu de la col·locació de la figura de Sant Joan dalt del Campanar.
El segon ball va ser Les Quatre Cares, un ball on les balladores aprofiten per fer girs de 90 graus mirant als quatre costats. Per acabar el ball es col·loquen per parelles, formant dues files.
Albocàsser
Els Amics del Bureo d’Albocàsser van ser els primers en aparèixer al recorregut, un grup que des del seu inici ha recuperat la música tradicional del Maestrat. Van ballar algunes de les passaetes mes vistoses del Ball Pla d’Albocàsser es un ball molt popular, que tradicionalment es balla a les Festes d’Agost i en la Pasqua Graná. Es tracta d’un ball molt participatiu, on grans i menuts, siguen bocassins o forasters, comparteixen el goig de ballar-lo, i aixó ha fet que haja perdurat mols viu al llarg del temps.
Benicarló
El Grup de Música i Danses La Sotá es va fundar a l’any 2011 amb la finalitat de buscar, recuperar, conservar i difondre els balls, danses, música i cançons del seu folklore més tradicional. Al seu repertori no poden faltar les cançons i balls més benicarlandos, com són el Ball de Carrer del Carme, la Jota del Pevet, la Dansa de Benicarló i Les Camaraes.
En primer lloc van ballar La Dansà, el ball més antic de Benicarló, que es balla als actes més tradicionals del poble, com les processors del Corpus i de Sant Bertomeu, i sempre acompanyat de dolçaina i tabal, excepte en l’acte de la Ballada Popular de festes d’agost, que ho fa acompanyada de la Banda de Música Ciutat de Benicarló.
En segon lloc van ballar el Ball de cintes o vetes, una de les danses dels rituals processionals i una varietat dels balls anomenats de gitanetes. En aquesta dansa les cintes o vetes no es sostenen per cap pal central, son els mateixos balladors qui, units en parelles, porten les cintes amb les mans. En començar la dansa els balladors van evolucionant, creuant-se i fent diferents passades mentre es van trenant i destrenant les vetes, fins acabar la dansa en la posició inicial.
Càlig
La Colla de Dansaires té com a primera finalitat el manteniment espontani de la cultura calijona a través de la dansa, les jotes, la manifestació de la cultura pròpia mitjançant l’expressió dels cants, de la mostra de vestits i complements tradicionals recuperats amb esforç i entusiasme. Té la seua millor expressió a la festa de Sant Vicent, que Calig celebra el segon diumenge de Pasqua. L’any 1991 es va iniciar la recuperació d’aquesta festa, després de 34 anys de parèntesi, que no van significar en cap cas l’oblit d’aquesta manifestació popular.
Van ballar la Jota de Quintos, recuperada gràcies a la transmissió oral. Aquesta la solia tocar una rondalla que hi havia al poble com a música popular del moment, i que després, en desaparèixer aquest grup, va recuperar la banda de música als anys 40. Una de les persones gracies a la qual avui podem posar a escena el Ball de Quintos es Frisco Anglés, que va formar part i va actuar de director de la banda de música de Càlig. També li ho hem d’agrair a la seua filla Vicentica, ja que ha fet possible que la Colla de Dansaires actualment interpreten aquest ball popular.
![[Img #91013]](http://el7set.es/upload/images/10_2022/443_img_20221022_181602_404.jpg)
Les Coves de Vinromà
El Grup de Danses de les Coves de Vinromà es va formar aproximadament a l’any 1940. Des d’aleshores han passat moltes generacions de músics i balladors, que li han donat continuïtat, fins a celebrar aquest any el 80 aniversari. La missió primordial del grup es preservar i mantindre vives les Danses i Ball Pla.
A la trobada d’Alcalà van ballar Els Palets, el Pevet i la Cadena i Dansa, balls que es ballen baix la direcció del Cap de Dansa.
Els Palets es un ball de dansa processional que antigament era ballat per homes a la processó del Dia de la Mare de Dèu d’Agost i en esdeveniments rellevants. Segons conten, el ball representa la lluita i la deixada de les armes quan deixen els palets a terra.
El Pevet antigament es ballava en parella de xic i xica, sent la xica la que s’agenollava i el xic el que la voltava. Actualment es manté la figura del Cap de Dansa, però les parelles estan formades per xica i xica.
La Cadena es un dels balls que més recentment es van incorporar al Ball Pla, possiblement a finals del segle XIX. Es pot ballar a soles o juntament amb la Dansa.
La Jana
El Grup de Danses de La Jana es va formar al juliol de 2003, amb motiu d’una Trobada de Mestresses de Casa, i poc a poc ha anat creixent el nombre de parelles. Aquest grup de danses organitza des de fa 11 anys, amb motiu de la fira d’octubre, una exposició d’indumentària tradicional.
Van ballar la Dansa de la Jana, que es balla els dies de la festivitat de Sant Bertomeu, Mare de Deu dels Àngels i Beat Jacint.
Peníscola
Les danses de Peníscola son un compendi d’antiga expressió i sentiment popular en homenatge a la patrona, la Mare de Deu d’Ermitana. Aquestes danses es poden veure a les festes patronals, declarades d’interès turístic nacional, els dies 8 i 9 de setembre. La primera noticia que es te d’aquestes festes daten del 3 d’agost de 1664.
El Grup de Danses de Peníscola va ballar el Ball dels Bastonets, en el que la dansa inicia amb castanyoles al compàs de la dolçaina i tabalet, evolucionant en diferents moviments, com son La Cadena, La Creu, Les Dues Rodes o Els Carrerons. En la segona part s’agafa un pal de uns 70 cm de llarg i al ritme de la dolçaina i tabalet, fan evolucions al mateix temps que colpegen els pals rítmicament.
Mancomunitat del Penyagolosa. Atzeneta, Benafigos, Xodos i Vistabella
Este estiu es van reunir les rondalles dels quatre pobles que formen la Mancomunitat del Penyagolosa-pobles del nord (Atzeneta, Benafigos, Xodos i Vistabella) per a fer la cloenda de l’Aplec de Penyagolosa a Benafigos amb un bureo. Així va sorgir la possibilitat d’anar junts a la IV Trobada de Danses del Maestrat.
Van ballar el Ball del Canó o Canut, nom que ve per la distribució allargada a l’hora de ballar. Forma part del grup de balls que es feien per celebrar la sega o la matança del porc, i que s’han anat transmetent de generació en generació. Hi havia diferents balls, co el ball de 3, el de 4, el de 6.
Santa Magdalena de Polpis
El Grup de Danses Magdaleneres es va formar a l’anu 2004, quan un conjunt de integrants del grup, amb l’ajuda de veïns i veïnes majors, es van reunir per tal de recuperar balls, jotes i fandangos que antigament es ballaven al poble. Per desgràcia no es van poder recuperar fandangos, ja que l’únic que es recordava amb prou fiabilitat era la Jota Magdalenera, que es el ball que van interpretar a la Trobada d’Alcalà, acompanyats pel Grup de Dolçainers i Tabaleters Polpis. Aquesta jota es va recuperar compartint records de passos, taral·lejant tonades i recordant anècdotes, fins que va anar prenent forma, aconseguint estrenar-la a l’any 2006.
Torre d’En Domènec
El Grup de Danses, Dolçaina i Tabal Associació Cultural de la Torre d’En Domènec va nàixer a l’any 2002 amb la formació del grup de dolçaina i tabal. Deu anys després va nàixer el grup de ball, amb la necessitat de recuperar, restaurar i difondre el seu patrimoni folklòric. Feia més de 50 anys que no es tocava ni es ballava i quasi es va donar per desaparegut. Amb el treball, il·lusió i esforç dels veïns del poble va poder recuperar-se. El grup participa a les festes majors del poble, la cavalcada del Pregó de Castelló i cada dos anys organitzen una mostra folklòrica.
Van ballar dos peces dels 9 balls dels que consta el Ball Pla de la Torre d’En Domènec, començant amb el taraitaita, ball de dansà de passades suaus, continuant amb l’arrastradeta llarga, ball més animat en què els balladors i balladores fan més moviments.
Vinaròs
El Grup Folklòric Les Camaraes de Vinaròs va començar durant la postguerra, recopilant, pas a pas i estrofa a estrofa, els balls i els cants de Vinaròs i de la comarca. El ball més representatiu es La Camarà, que té influencia andalusa i aragonesa. Data del segle XVIII, quan Vinaròs era port d’Aragó i comercialitzava els seus vins amb ports andalusos. La Camarà era ball de gent llauradora, característic de la tardor, quan les cases feien olor de garrofes i vi novell. Les quadrilles o Camaraes que feien la collita de les garrofes i la verema, cantaven durant els descansos de les dures faenes acompanyant-se de guitarres, bandúrries, llaüts, panderetes, triangles, castanyetes, entre altres instruments i, entre estrofa i estrofa, els bramuls prolongats del caragol, tocat per l’encarregat o manxeu, que cridava a la gent a retirada.
Xert
El Grup de Danses La Barcella de Xert va nàixer a l’any 2008. En el poble en aquell moment no es ballava cap ball tradicional, però des d’aleshores el grup va pendre com a iniciativa recuperar els balls tradicionals que en algun temps s’havien ballat. Es recordaven algunes passades de jotes i cançons que van perdurar grácies als bureos i que algunes persones van transmetre. En canvi, la dansa molt poca gent la recordava, sols persones molts majors, gracies a les quals i al Grup de Danses El Ramell de Castelló, que va fer una gran labor d’investigació, avui ha sigut recuperada i es pot ballar.
Va ser la peça que va ballar el grup a la trobada, i es coneix com La Dansa o Ball Pla de Xert. Es balla en parelles i com diu el seu nom, es caracteritza per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distancia del terra i per l’absència de salts.
El Grup de Danses Lo Cirilo d’Alcalà de Xivert ha sigut amfitrió de la IV Trobada de Danses del Maestrat, que ha tingut lloc aquest dissabte 22 d’octubre a aquesta localitat i que ha reunit a dotze grups de danses de la comarca del Maestrat castellonenc representant a quinze pobles diferents, que han portat fins a Alcalà una representació de les danses tradicionals de cadascun dels municipis participants.
L’acte ha comptat amb la presencia de autoritats locals, membres de la corporació municipal encapçalada pel seu alcalde, Francisco Juan Mar, i representants dels municipis participants en la trobada, així com del representant de la Coordinadora d’Entitats del Maestrat, Josep Meseguer Carbó. María Sorlí, presentadora de l’acte, i la presidenta del Grup de Danses Lo Cirilo, Maria Eugenia Gutiérrez, donaren la benvinguda als assistents, que han pogut gaudir de una representació de les danses i la música tradicional de la comarca del Maestrat, plena de contrasts i també de semblances, que donen idea de la particular unió cultural que existeix entre els diferents pobles de la comarca.
Alcalà i el seu grup de danses tenien planificat celebrar aquesta IV Trobada de Danses del Maestrat a l’any 2020, coincidint amb el seu 25 aniversari, però les circumstàncies obligades per la pandèmia obligaren a ajornar-lo fins ara.
El grups participants, procedents de Alcalà de Xivert, Albocàsser, Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Benicarló, Càlig, Les Coves de Vinromà, La Jana, Peníscola, Santa Magdalena de Polpis, Torre d’En Domenec, Vinaròs, Vistabella del Maestrat, Xodos i Xert, van recórrer els carrers del casc antic d’Alcalà des del punt de reunió, a la plaça de Sant Joan, oferint una mostra del seu repertori a cadascú del sis punts d’actuació habilitats al recorregut, on el públic va gaudir de les danses. Al terminar aquest recorregut, i després de la entrega de records per la seua participació als municipis participants, els grups van ballar sobre l’escenari de la plaça de l’Esglesia, on finalitzava la trobada amb tots els grups junts ballant Les Voltes.
Alcalà de Xivert
El Grup de Danses d’Alcalà, rebatejat al 2012 pels seus membres com Grup de Danses Lo Cirilo, ha pres el seu nom del ball local més representatiu i va nàixer a l’any 1994, fent la seua primera actuació a l’any 1995, a la festa de Sant Isidre d’Alcalà de Xivert. Des d’aleshores, el grup continua ballant per divulgar els seus balls i tradicions.
A la seua trobada van ballar Les Danses de Cirilo, el ball més representatiu de tots els d’Alcalà, que deu el seu nom a Joaquín Bellver Albert, promotor del grup que es va formar a l’any 1901 per a les celebracions amb motiu de la col·locació de la figura de Sant Joan dalt del Campanar.
El segon ball va ser Les Quatre Cares, un ball on les balladores aprofiten per fer girs de 90 graus mirant als quatre costats. Per acabar el ball es col·loquen per parelles, formant dues files.
Albocàsser
Els Amics del Bureo d’Albocàsser van ser els primers en aparèixer al recorregut, un grup que des del seu inici ha recuperat la música tradicional del Maestrat. Van ballar algunes de les passaetes mes vistoses del Ball Pla d’Albocàsser es un ball molt popular, que tradicionalment es balla a les Festes d’Agost i en la Pasqua Graná. Es tracta d’un ball molt participatiu, on grans i menuts, siguen bocassins o forasters, comparteixen el goig de ballar-lo, i aixó ha fet que haja perdurat mols viu al llarg del temps.
Benicarló
El Grup de Música i Danses La Sotá es va fundar a l’any 2011 amb la finalitat de buscar, recuperar, conservar i difondre els balls, danses, música i cançons del seu folklore més tradicional. Al seu repertori no poden faltar les cançons i balls més benicarlandos, com són el Ball de Carrer del Carme, la Jota del Pevet, la Dansa de Benicarló i Les Camaraes.
En primer lloc van ballar La Dansà, el ball més antic de Benicarló, que es balla als actes més tradicionals del poble, com les processors del Corpus i de Sant Bertomeu, i sempre acompanyat de dolçaina i tabal, excepte en l’acte de la Ballada Popular de festes d’agost, que ho fa acompanyada de la Banda de Música Ciutat de Benicarló.
En segon lloc van ballar el Ball de cintes o vetes, una de les danses dels rituals processionals i una varietat dels balls anomenats de gitanetes. En aquesta dansa les cintes o vetes no es sostenen per cap pal central, son els mateixos balladors qui, units en parelles, porten les cintes amb les mans. En començar la dansa els balladors van evolucionant, creuant-se i fent diferents passades mentre es van trenant i destrenant les vetes, fins acabar la dansa en la posició inicial.
Càlig
La Colla de Dansaires té com a primera finalitat el manteniment espontani de la cultura calijona a través de la dansa, les jotes, la manifestació de la cultura pròpia mitjançant l’expressió dels cants, de la mostra de vestits i complements tradicionals recuperats amb esforç i entusiasme. Té la seua millor expressió a la festa de Sant Vicent, que Calig celebra el segon diumenge de Pasqua. L’any 1991 es va iniciar la recuperació d’aquesta festa, després de 34 anys de parèntesi, que no van significar en cap cas l’oblit d’aquesta manifestació popular.
Van ballar la Jota de Quintos, recuperada gràcies a la transmissió oral. Aquesta la solia tocar una rondalla que hi havia al poble com a música popular del moment, i que després, en desaparèixer aquest grup, va recuperar la banda de música als anys 40. Una de les persones gracies a la qual avui podem posar a escena el Ball de Quintos es Frisco Anglés, que va formar part i va actuar de director de la banda de música de Càlig. També li ho hem d’agrair a la seua filla Vicentica, ja que ha fet possible que la Colla de Dansaires actualment interpreten aquest ball popular.
Les Coves de Vinromà
El Grup de Danses de les Coves de Vinromà es va formar aproximadament a l’any 1940. Des d’aleshores han passat moltes generacions de músics i balladors, que li han donat continuïtat, fins a celebrar aquest any el 80 aniversari. La missió primordial del grup es preservar i mantindre vives les Danses i Ball Pla.
A la trobada d’Alcalà van ballar Els Palets, el Pevet i la Cadena i Dansa, balls que es ballen baix la direcció del Cap de Dansa.
Els Palets es un ball de dansa processional que antigament era ballat per homes a la processó del Dia de la Mare de Dèu d’Agost i en esdeveniments rellevants. Segons conten, el ball representa la lluita i la deixada de les armes quan deixen els palets a terra.
El Pevet antigament es ballava en parella de xic i xica, sent la xica la que s’agenollava i el xic el que la voltava. Actualment es manté la figura del Cap de Dansa, però les parelles estan formades per xica i xica.
La Cadena es un dels balls que més recentment es van incorporar al Ball Pla, possiblement a finals del segle XIX. Es pot ballar a soles o juntament amb la Dansa.
La Jana
El Grup de Danses de La Jana es va formar al juliol de 2003, amb motiu d’una Trobada de Mestresses de Casa, i poc a poc ha anat creixent el nombre de parelles. Aquest grup de danses organitza des de fa 11 anys, amb motiu de la fira d’octubre, una exposició d’indumentària tradicional.
Van ballar la Dansa de la Jana, que es balla els dies de la festivitat de Sant Bertomeu, Mare de Deu dels Àngels i Beat Jacint.
Peníscola
Les danses de Peníscola son un compendi d’antiga expressió i sentiment popular en homenatge a la patrona, la Mare de Deu d’Ermitana. Aquestes danses es poden veure a les festes patronals, declarades d’interès turístic nacional, els dies 8 i 9 de setembre. La primera noticia que es te d’aquestes festes daten del 3 d’agost de 1664.
El Grup de Danses de Peníscola va ballar el Ball dels Bastonets, en el que la dansa inicia amb castanyoles al compàs de la dolçaina i tabalet, evolucionant en diferents moviments, com son La Cadena, La Creu, Les Dues Rodes o Els Carrerons. En la segona part s’agafa un pal de uns 70 cm de llarg i al ritme de la dolçaina i tabalet, fan evolucions al mateix temps que colpegen els pals rítmicament.
Mancomunitat del Penyagolosa. Atzeneta, Benafigos, Xodos i Vistabella
Este estiu es van reunir les rondalles dels quatre pobles que formen la Mancomunitat del Penyagolosa-pobles del nord (Atzeneta, Benafigos, Xodos i Vistabella) per a fer la cloenda de l’Aplec de Penyagolosa a Benafigos amb un bureo. Així va sorgir la possibilitat d’anar junts a la IV Trobada de Danses del Maestrat.
Van ballar el Ball del Canó o Canut, nom que ve per la distribució allargada a l’hora de ballar. Forma part del grup de balls que es feien per celebrar la sega o la matança del porc, i que s’han anat transmetent de generació en generació. Hi havia diferents balls, co el ball de 3, el de 4, el de 6.
Santa Magdalena de Polpis
El Grup de Danses Magdaleneres es va formar a l’anu 2004, quan un conjunt de integrants del grup, amb l’ajuda de veïns i veïnes majors, es van reunir per tal de recuperar balls, jotes i fandangos que antigament es ballaven al poble. Per desgràcia no es van poder recuperar fandangos, ja que l’únic que es recordava amb prou fiabilitat era la Jota Magdalenera, que es el ball que van interpretar a la Trobada d’Alcalà, acompanyats pel Grup de Dolçainers i Tabaleters Polpis. Aquesta jota es va recuperar compartint records de passos, taral·lejant tonades i recordant anècdotes, fins que va anar prenent forma, aconseguint estrenar-la a l’any 2006.
Torre d’En Domènec
El Grup de Danses, Dolçaina i Tabal Associació Cultural de la Torre d’En Domènec va nàixer a l’any 2002 amb la formació del grup de dolçaina i tabal. Deu anys després va nàixer el grup de ball, amb la necessitat de recuperar, restaurar i difondre el seu patrimoni folklòric. Feia més de 50 anys que no es tocava ni es ballava i quasi es va donar per desaparegut. Amb el treball, il·lusió i esforç dels veïns del poble va poder recuperar-se. El grup participa a les festes majors del poble, la cavalcada del Pregó de Castelló i cada dos anys organitzen una mostra folklòrica.
Van ballar dos peces dels 9 balls dels que consta el Ball Pla de la Torre d’En Domènec, començant amb el taraitaita, ball de dansà de passades suaus, continuant amb l’arrastradeta llarga, ball més animat en què els balladors i balladores fan més moviments.
Vinaròs
El Grup Folklòric Les Camaraes de Vinaròs va començar durant la postguerra, recopilant, pas a pas i estrofa a estrofa, els balls i els cants de Vinaròs i de la comarca. El ball més representatiu es La Camarà, que té influencia andalusa i aragonesa. Data del segle XVIII, quan Vinaròs era port d’Aragó i comercialitzava els seus vins amb ports andalusos. La Camarà era ball de gent llauradora, característic de la tardor, quan les cases feien olor de garrofes i vi novell. Les quadrilles o Camaraes que feien la collita de les garrofes i la verema, cantaven durant els descansos de les dures faenes acompanyant-se de guitarres, bandúrries, llaüts, panderetes, triangles, castanyetes, entre altres instruments i, entre estrofa i estrofa, els bramuls prolongats del caragol, tocat per l’encarregat o manxeu, que cridava a la gent a retirada.
Xert
El Grup de Danses La Barcella de Xert va nàixer a l’any 2008. En el poble en aquell moment no es ballava cap ball tradicional, però des d’aleshores el grup va pendre com a iniciativa recuperar els balls tradicionals que en algun temps s’havien ballat. Es recordaven algunes passades de jotes i cançons que van perdurar grácies als bureos i que algunes persones van transmetre. En canvi, la dansa molt poca gent la recordava, sols persones molts majors, gracies a les quals i al Grup de Danses El Ramell de Castelló, que va fer una gran labor d’investigació, avui ha sigut recuperada i es pot ballar.
Va ser la peça que va ballar el grup a la trobada, i es coneix com La Dansa o Ball Pla de Xert. Es balla en parelles i com diu el seu nom, es caracteritza per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distancia del terra i per l’absència de salts.
