Opinió
Després de 30 anys d’Estatut d’Autonomia Valencià el valencià no ocupa el lloc social i polític que li correspondria
La Plataforma per la Llengua exigeix als responsables polítics una actitud més ferma i decidida a favor del valencià i engega una enquesta amb l’objectiu de saber la valoració dels ciutadans amb l’ús del valencià per part de l’administració local
La Plataforma per la Llengua País Valencià considera que, en complir-se els 30 anys de l'aprovació del primer Estatut d'Autonomia, que consagrava el valencià com a llengua pròpia de la nostra terra, cooficial a tots els efectes amb el castellà, el valencià continua sense ocupar, ni de bon tros, el lloc clau que li correspondria en la vida cívica i política.
Els exemples, segurament, són en la ment de tots: des de les màximes autoritats polítiques, començant pel president de la Generalitat, que no l'utilitzen públicament sinó en molt escasses excepcions, i això és així amb consellers, alts càrrecs de les Corts i d'altres organismes autonòmics, presidents de diputacions, i la majoria d'alcaldes de les grans poblacions.
Una presència escrita en la documentació oficial molt menor d'aquella que correspondria a una llengua declarada cooficial en tots els textos legals; una presència als mitjans de comunicació públics, sobretot la televisió, molt menor del que per llei li correspondria; la no exigència del requisit lingüístic, és a dir, el coneixement oral i escrit de les dues llengües oficials per part de tots els funcionaris; el manteniment d'absurdes discusions nominalistes que, amb l'excusa del nom de la llengua, no fan sinó entrebancar la necessària col.laboració entre les entitats destinades a impulsar-la i potenciar-la amb les de la resta del nostre domini lingüístic. I, si el tema de l'ensenyament és de manera important molt més favorable, almenys en l'educació públcia, ho és més per la voluntarietat de pares, mares i ensenyants que no per una actuació decidida dels successius governs autonòmics.
Davant d'aquest panorama, la Plataforma per la Llengua País Valencià exigeix una actitud molt més ferma i decidida en favor del valencià per part de les autoritats, des de la Generalitat, les diputacions, les mancomunitats i els ajuntaments, així com dels representats del govern espanyol a nivell autonòmic, i l'acompliment mínim de tot el que preveuen les lleis vigents en favor de la nostra llengua pròpia. Així també, l’entitat engega una enquesta per tal de saber la valoració dels ciutadans al respecte de l’ús del valencià a l’administració local valenciana.
La Plataforma per la Llengua País Valencià considera que, en complir-se els 30 anys de l'aprovació del primer Estatut d'Autonomia, que consagrava el valencià com a llengua pròpia de la nostra terra, cooficial a tots els efectes amb el castellà, el valencià continua sense ocupar, ni de bon tros, el lloc clau que li correspondria en la vida cívica i política.
Els exemples, segurament, són en la ment de tots: des de les màximes autoritats polítiques, començant pel president de la Generalitat, que no l'utilitzen públicament sinó en molt escasses excepcions, i això és així amb consellers, alts càrrecs de les Corts i d'altres organismes autonòmics, presidents de diputacions, i la majoria d'alcaldes de les grans poblacions.
Una presència escrita en la documentació oficial molt menor d'aquella que correspondria a una llengua declarada cooficial en tots els textos legals; una presència als mitjans de comunicació públics, sobretot la televisió, molt menor del que per llei li correspondria; la no exigència del requisit lingüístic, és a dir, el coneixement oral i escrit de les dues llengües oficials per part de tots els funcionaris; el manteniment d'absurdes discusions nominalistes que, amb l'excusa del nom de la llengua, no fan sinó entrebancar la necessària col.laboració entre les entitats destinades a impulsar-la i potenciar-la amb les de la resta del nostre domini lingüístic. I, si el tema de l'ensenyament és de manera important molt més favorable, almenys en l'educació públcia, ho és més per la voluntarietat de pares, mares i ensenyants que no per una actuació decidida dels successius governs autonòmics.
Davant d'aquest panorama, la Plataforma per la Llengua País Valencià exigeix una actitud molt més ferma i decidida en favor del valencià per part de les autoritats, des de la Generalitat, les diputacions, les mancomunitats i els ajuntaments, així com dels representats del govern espanyol a nivell autonòmic, i l'acompliment mínim de tot el que preveuen les lleis vigents en favor de la nostra llengua pròpia. Així també, l’entitat engega una enquesta per tal de saber la valoració dels ciutadans al respecte de l’ús del valencià a l’administració local valenciana.
