Opinió
BOUS AL CARRER
![[Img #96320]](http://el7set.es/upload/images/08_2023/9522_5426_3926_809_813_thum_3458_thum_1376_vicent-alvarez.jpg)
No és casual que el nou Conseller aposte totalment pels bous al carrer, passant per damunt del contundent informe que el Consell Valencià de Cultura va emetre al 2009, aquell informe fou emès amb motiu del Reglament de festejos Taurins, llavorat per la Conselleria que regia el senyor Serafin Castellanos. Dons, en aquella ocasió la entitat consultiva en matèria de cultura va informar, com tot seguit el lector podrà comprovar, demanant la supressió de la modalitat del bou embolat, i alhora suscitava reformes importants en els festejos per tal de garantir els drets dels bous i la seguretat ciutadana.
El CVC al seu informe partia de tres observacions: A. La festa dels bous al carrer ha estat una tradició en algunes poblacions, però no en la totalitat de les que en aquests moments la celebren. B. La convenció de la UNESCO sobre el patrimoni immaterial de 2003, ratificada per Espanya, manifesta que les festes i tradicions han d’ajustar-se a les pautes de les societats avançades. C. És un fet acceptat el reconeixement dels drets dels animals. En eixe sentit es considera que els animals no deuen ser objecte de maltractament i, en cas de necessitat, el seu sacrifici ha d’ ajustar-se a unes pautes, per tal que la mort siga mínimament dolorosa. Entrant al cas concret dels bous al carrer, el CVC considerant que al cas del bou embolat , resulta manifest el fet que l’animal és sotmès a un dolor innecessari, aleshores una reforma de la practica implicaria la seua supressió i la recerca de fórmules festives que no implicaren eixe sofriment, suggerint modalitats imaginatives ,com podrien ser les que donaren dignitat al bou .
El CVC és una entitat consultiva, declarada como tal en l’Estatut d’Autonomia, els seus informes tenen com finalitat orientar la tasca legislativa i de govern de la Generalitat, aquesta funció consultiva,però, va acompanyada per una practica que és la de que les autoritat en cas de no seguir el criteri de l’entitat consultiva, deuen argumentar i raonar la seua discrepància, recolzant-la amb informes. Dons el Conseller, i per tant el Govern Valencià, al donar suport explícit als bous al carrer està passant de la seua entitat consultiva.
Cert que durant els darrers anys de Govern del Botànic han seguit fent-se festejos de bous al carrer, i per tant, que ha existit certa una tolerància, però també ho és que en moltes ciutats i pobles tal practica ha minvat o deixat d’existir, cas de la ciutat de València per exemple. Que la Conselleria de Cultura pretenga que aquests tipus de festejos és un bé patrimoni, seria equiparable a que algú a Itàlia volgués tornar als espectacles dels romans. No cal tampoc obligar les conseqüències negatives dels bous al carrer envers la seguretat de les persones, fins ni tot com hem vist de persones que no estaven en la festa, igualment cal pensar en l’educació dels menors, i la convivència als nostres pobles i ciutats.
Una vegada més, diguem no a una practica atàvica.
No és casual que el nou Conseller aposte totalment pels bous al carrer, passant per damunt del contundent informe que el Consell Valencià de Cultura va emetre al 2009, aquell informe fou emès amb motiu del Reglament de festejos Taurins, llavorat per la Conselleria que regia el senyor Serafin Castellanos. Dons, en aquella ocasió la entitat consultiva en matèria de cultura va informar, com tot seguit el lector podrà comprovar, demanant la supressió de la modalitat del bou embolat, i alhora suscitava reformes importants en els festejos per tal de garantir els drets dels bous i la seguretat ciutadana.
El CVC al seu informe partia de tres observacions: A. La festa dels bous al carrer ha estat una tradició en algunes poblacions, però no en la totalitat de les que en aquests moments la celebren. B. La convenció de la UNESCO sobre el patrimoni immaterial de 2003, ratificada per Espanya, manifesta que les festes i tradicions han d’ajustar-se a les pautes de les societats avançades. C. És un fet acceptat el reconeixement dels drets dels animals. En eixe sentit es considera que els animals no deuen ser objecte de maltractament i, en cas de necessitat, el seu sacrifici ha d’ ajustar-se a unes pautes, per tal que la mort siga mínimament dolorosa. Entrant al cas concret dels bous al carrer, el CVC considerant que al cas del bou embolat , resulta manifest el fet que l’animal és sotmès a un dolor innecessari, aleshores una reforma de la practica implicaria la seua supressió i la recerca de fórmules festives que no implicaren eixe sofriment, suggerint modalitats imaginatives ,com podrien ser les que donaren dignitat al bou .
El CVC és una entitat consultiva, declarada como tal en l’Estatut d’Autonomia, els seus informes tenen com finalitat orientar la tasca legislativa i de govern de la Generalitat, aquesta funció consultiva,però, va acompanyada per una practica que és la de que les autoritat en cas de no seguir el criteri de l’entitat consultiva, deuen argumentar i raonar la seua discrepància, recolzant-la amb informes. Dons el Conseller, i per tant el Govern Valencià, al donar suport explícit als bous al carrer està passant de la seua entitat consultiva.
Cert que durant els darrers anys de Govern del Botànic han seguit fent-se festejos de bous al carrer, i per tant, que ha existit certa una tolerància, però també ho és que en moltes ciutats i pobles tal practica ha minvat o deixat d’existir, cas de la ciutat de València per exemple. Que la Conselleria de Cultura pretenga que aquests tipus de festejos és un bé patrimoni, seria equiparable a que algú a Itàlia volgués tornar als espectacles dels romans. No cal tampoc obligar les conseqüències negatives dels bous al carrer envers la seguretat de les persones, fins ni tot com hem vist de persones que no estaven en la festa, igualment cal pensar en l’educació dels menors, i la convivència als nostres pobles i ciutats.
Una vegada més, diguem no a una practica atàvica.
