AL FINAL DE VACANCES I DE FESTES

Hem vingut escoltant reiteradament allò del gran nombre de turistes que ens han visitat i la bona nova  de l’ocupació hotelera, així com les imatges de les platges de gom a gom. Doncs,  podem estar satisfets? No és cas de qüestionat el dret que la gent té a gaudir de les vacances anuals, el dret dels treballadors a les vacances pagades fou una conquesta de las lluita sindical, com tant moltes altres drets que gaudim a tot un conjunt de societats democràtiques, com és el cas de la jubilació que ens permet tindre vacances tot l’any. Els drets, però, caldria gaudir-los tenint present com els podem practicar, i la premissa seria considerar les conseqüències dels abusos, i molt especialment respectant la natura i les circumstàncies medi ambientals.

Tal com estem funcionant allò que és busca és la rendibilitat dels negocis, i fer allò que ens va a gana. En un període temps, entre Juliol i Agost quasi tothom és llança a les vacances, quantitats enormes de persones es desplacen i majoritàriament es concentren a les platges, ocupants cada vegada les urbanitzacions i apartaments, circumstancia que com sabem a contribuït a accelerar el canvi climàtic al nostre territori, igualment, masses de turistes en concentren generant residus, consumint enormes quantitats aigua i energia. Tanmateix, aquest èxode vocacional ve acompanyat amb un gran consum de combustibles que no fan més que agreujar la crisi energètica i climàtica. També caldria afegir els Festivals en aquesta relació d’abús. Doncs aquesta es l’altra cara de moneda, la del ús abusiu que fem de la natura i el medi, amb tot el que comporta aquesta concentració de masses humanes, que, per altra banda, actuen majoritàriament sense mesura. El negoci, els llocs de treball  estan presents, sí és cert, però no hi ha altres opcions més racionals ? No caldria una certa planificació, i unes condicions a complir?

Passant a l’ altre tema, el de les festes patronals, resulta que la gran ,majoria de festes tenen lloc a l’estiu i, aleshores també ens trobem amb excessos i malbaratament de recursos. Un qüestió comuna és el pes de la religió catòlica en les activitats festeres, amb la presencia en un lloc destacat de les autoritats municipals a les processons, que són un acte de fe d’una confessió, cosa que en una democràcia igualitària que no deuria existir. Doncs, a les festes es concentren multitud d’activitats, algunes culturals i altres de simple esplai, incloent-hi els controvertits bous al carrer, de nou ens trobem en concentracions de cotxes, malbarataments diversos, i oblit del respecte a la natura i del dret al descans de la gent que vol gaudir-ne del  repòs.  Quan escric aquest paper ha tingut lloc la “tomatina” de Bunyol, en un moment  de  gran sequera em pregunte: quants litres d’aigua s’ha malbaratat per netejar els carres després de la festa?

Ho mirem per on  ho mirem, trobe prou desficaci i manca de sentit, caldria doncs veure si podriem haver-hi vacances i festes sostenibles, repartides amb el temps, amb més estalvi energètic, i més criteris a favor d’un medi ambient saludable.