Ruta per Benassal: escola del Canto – riu Monlleó – Racó de Nando

Descripció de l’activitat

Des de l’ermita del Loreto ens desplaçarem amb els vehicles fins a la masia La Boneta on aparcarem i iniciarem la ruta per camins de terra i sendes de ferradura.

Durant el recorregut, travessarem el riu Sec on veurem unes curioses formacions de roca en forma de ganivets i passarem al costat de diverses masies fins a arribar a l’Escola del Cant.

Aquesta escola va ser creada en 1932 durant la Segona República Espanyola amb la finalitat d’alfabetitzar a la població infantil de la zona d’entre 6 i 12 anys. A ella acudien xiquets i xiquetes, fins i tot des de la partida del Boí a l’altre costat del riu Monlleó, que tardaven dues hores d’anada i altres dues hores de tornada, per a ser instruïts per la mestra que vivia en la pròpia escola.

Va estar funcionant fins a 1971, quan es va tancar definitivament, encara que durant el franquisme va estar controlada per l’Església. En 2014, l’associació Amics del Cant van aconseguir rehabilitar l’antic edifici mitjançant micromecenatge convertint-lo en una aula museu i un refugi de muntanya en les dependències del mestre.

Des de la escola del Cant baixarem per senda fins al riu Monlleó, passant per la font de la Comuna, una cova amb un brollador en el seu interior i diversos molins hidràulics seguint el llit. Encara que el Montlleó és un riu estacional pot ser que el trobem amb aigua i hàgem de creuar-lo.

Finalment remuntant un xicotet barranc arribarem al Racó de Nando, testimoniatge de l’ancestral ocupació humana del nostre territori. Les pintures rupestres del Racó de Nando formen un conjunt d’abrics que trauen el cap al Montlleó formant un semicercle en un dels meandres del riu dominant un paisatge espectacular.

El conjunt està format per diferents cavitats en les quals es conserven diversos grups de pintures molt similars a les de la Cova Remigia d’Ares del Maestrat. En les 25 pintures del conjunt, en colors roig i negre, es repeteixen les escenes de caça amb arquers i altres figures humanes, senglars, cérvidos i alguns animals difícils d’identificar. Destaca també la figura d’un arquer amb barba i cinta en el pèl que subjecta una cistella.

Es pot accedir als abrics II, IV i VII, sent les d’aquest últim les més conegudes i millor conservades, datades entre 7000 i 4500 anys a. C. Es tracta d’un grup d’animals d’estranya aparença (cavalls o senglars) assetjats per dos arquers.