Opinión
UNA SENTENCIA FAVOR DEL PATRIMONI HISTÒRIC
He llegit la sentència del Tribunal Superior de Justícia, anul•lant l´ informe de la Conselleria de Cultura, el qual donava via lliure al pas del TRAM per mig del Parc Ribalta de Castelló, en contra els informes desfavorables de cinc entitats consultives en matèria de patrimoni històric.
Recordem com aquesta tema va generar una rellevant polèmica, puix el projecte implicava seccionar una part del Jardí, que està declarat be d´ interès cultural(BIC), amb la categoria de jardí històric. El projecte avalat per l´ ajuntament, segons les cinc entitats consultives anava en contra de les llei de patrimoni històric tant l’estatal com l’autonòmica; malgrat que el criteri de les entitats consultives no és vinculant, el TSJ considera, en la sentència, que per la seua entitat, el govern valencià degué d’acceptar-lo com línea seguir, modificant-ne el traçat.
La sentència glossa els informes: del Consell Valencià de Cultura, de les Universitats Jaume I, de València- Estudi General,i Politècnica,i, de la Reial Acadèmia de San Carles, a més a més d´ altre de la professora Maria Teresa Santamaria, experta en la matèria.
En tant que redactor del informe corresponent del Consell Valencià de Cultura, autoria compartida amb Vicente Muñoz Puelles, dec de manifestar que amb l´ informació de la mateixa administració valenciana, el projecte atemptava, de forma clara i manifesta amb els criteris que regulen les intervencions sobre els jardins històrics, al marge de qualsevol opció política. Resultava, doncs , evident que l´ obra i la solució adoptada no era la procedent. La justícia s´ ha pronunciat en tal sentit.
He llegit la sentència del Tribunal Superior de Justícia, anul•lant l´ informe de la Conselleria de Cultura, el qual donava via lliure al pas del TRAM per mig del Parc Ribalta de Castelló, en contra els informes desfavorables de cinc entitats consultives en matèria de patrimoni històric.
Recordem com aquesta tema va generar una rellevant polèmica, puix el projecte implicava seccionar una part del Jardí, que està declarat be d´ interès cultural(BIC), amb la categoria de jardí històric. El projecte avalat per l´ ajuntament, segons les cinc entitats consultives anava en contra de les llei de patrimoni històric tant l’estatal com l’autonòmica; malgrat que el criteri de les entitats consultives no és vinculant, el TSJ considera, en la sentència, que per la seua entitat, el govern valencià degué d’acceptar-lo com línea seguir, modificant-ne el traçat.
La sentència glossa els informes: del Consell Valencià de Cultura, de les Universitats Jaume I, de València- Estudi General,i Politècnica,i, de la Reial Acadèmia de San Carles, a més a més d´ altre de la professora Maria Teresa Santamaria, experta en la matèria.
En tant que redactor del informe corresponent del Consell Valencià de Cultura, autoria compartida amb Vicente Muñoz Puelles, dec de manifestar que amb l´ informació de la mateixa administració valenciana, el projecte atemptava, de forma clara i manifesta amb els criteris que regulen les intervencions sobre els jardins històrics, al marge de qualsevol opció política. Resultava, doncs , evident que l´ obra i la solució adoptada no era la procedent. La justícia s´ ha pronunciat en tal sentit.
