Opinió
PISA. L’educació s’ha torçat; com la torre
Els docents hem rebut un regal de Nadal. L’informe PISA. En obrir-lo, com la famosa caixa de Pandora, hem observat com els polítics d’un costat culpabilitzen el contrari. Les xarxes socials i els articles d’opinió han invadit la nostra quotidianitat. Alguns opinadors ens donen la culpa als mestres. Nosaltres només som culpables d’acceptar tendències educatives i normatives de dubtós rigor científic, modes que no s’ha comprovat la seua eficàcia. Res de nou, porta el diari.
PISA avalua la competència lectora, matemàtica i científica cada tres anys als alumnes de més de vuitanta països del món. L’informe d’enguany no ens ha deixat en un bon lloc. La davallada en termes generals ha estat significativa.
Humilment pense que cal analitzar l’informe des de la vessant educativa i deixar de banda interessos polítics o d’altra mena. És evident que l’educació s’ha torçat una mica. Com la torre del mateix nom. Cal redreçar-la per a que no caiga , mai millor dit. Jo pense que podem millorar-la tenint en compte els aspectes que seguidament esmente. Es una opinió més que voldria compartir.
- Baixar ràtios o apostar per la docència compartida. Entenc la dificultat en portar-ho a terme tant per les instal·lacions com pel seu cost econòmic.
- Recuperar l’autoritat del mestre. S’ha de poder exigir, demanar i fer complir a l’alumnat. S’ha passat de la tarima a treballar sense taules. Hem de trobar l’equilibri.
- No es pot infantilitzar la primària ni primatitzar la secundària ni secundalitzar el batxillerat. A cada etapa s’ha d’exigir el nivell pertinent. No ens val el “café per a tots”.
- L'escola o l’institut no pot ser un lloc idíl·lic on tothom siga feliç, on els unicorns i les papallones d’alegres colors ens alegren la vista, perquè la vida no és així. Hi ha molta diversitat. La igualtat ha de ser en drets i en oportunitats però hem d’evidenciar els alumnes responsables, respectuosos i treballadors i d’altres que són irresponsables, transgressors i desganats. Ni uns ni els altres es mereixen el mateix resultat, ni obtenir un rendiment similar. Ni tant sols tractar d’igualar-lo.
- De vegades una paraula diu més que vint frases. L’avaluació en primària no pot basar-se en una literatura que tracte d’amagar amb paraules la realitat de l’alumnat. Els receptors dels informes d’avaluació es mereixen claredat i sinceritat.
- No es pot gamificar contínuament l’educació. Tal vegada en alguns nivells siga necessari però a partir del tercer cicle d’educació primària ja no és positiu.
- Analitzem la llibretextualització de l’educació. Ja sé que és còmode per al docent, però no tinc tant clar que siga eficaç. Jo apostaria per la combinació de llibres de text amb material didàctic personal.
- Evitem caminar cap a la indolència, cap el mesinfotisme i la desídia. Recuperem la cultura de l’esforç, de la voluntat i el compromís escolar. Per això necessitem exigir i l’alumne que no complisca ha d’assumir les conseqüències.
- La lectoescriptura i la resolució de problemes han de ser els dos pilars bàsics de la nostra educació primària. Crec que la majoria de docents ja ho prioritzem. Cal seguir amb entusiasme. Llegim, escrivim, comprenem, exposem, pensem, solucionem, reflexionem, consensuem estratègies clares i eficients al voltant d’eixos dos eixos.
- Apostem pel treball per competències. Estic d’acord, però per a ser competent en alguna cosa, primer l’has de saber i dominar. Els sabers i els continguts no s’han de criminalitzar. Entre la llista dels ”Reis Visigots” i no voler saber ni les taules de multiplicar hi ha massa distància. Memoritzar també és necessari. De nou, trobem l’equilibri.
Hi ha lloc per l’esperança. Estem a temps. Necessitem un futur pacte estatal que impedisca cops de volant cada certes eleccions generals. Cal un debat públic en tots els sectors de la societat i sobretot dels docents. Aquest article forma part d’eixe objectiu. Disculpeu l’atreviment.
Els docents hem rebut un regal de Nadal. L’informe PISA. En obrir-lo, com la famosa caixa de Pandora, hem observat com els polítics d’un costat culpabilitzen el contrari. Les xarxes socials i els articles d’opinió han invadit la nostra quotidianitat. Alguns opinadors ens donen la culpa als mestres. Nosaltres només som culpables d’acceptar tendències educatives i normatives de dubtós rigor científic, modes que no s’ha comprovat la seua eficàcia. Res de nou, porta el diari.
PISA avalua la competència lectora, matemàtica i científica cada tres anys als alumnes de més de vuitanta països del món. L’informe d’enguany no ens ha deixat en un bon lloc. La davallada en termes generals ha estat significativa.
Humilment pense que cal analitzar l’informe des de la vessant educativa i deixar de banda interessos polítics o d’altra mena. És evident que l’educació s’ha torçat una mica. Com la torre del mateix nom. Cal redreçar-la per a que no caiga , mai millor dit. Jo pense que podem millorar-la tenint en compte els aspectes que seguidament esmente. Es una opinió més que voldria compartir.
- Baixar ràtios o apostar per la docència compartida. Entenc la dificultat en portar-ho a terme tant per les instal·lacions com pel seu cost econòmic.
- Recuperar l’autoritat del mestre. S’ha de poder exigir, demanar i fer complir a l’alumnat. S’ha passat de la tarima a treballar sense taules. Hem de trobar l’equilibri.
- No es pot infantilitzar la primària ni primatitzar la secundària ni secundalitzar el batxillerat. A cada etapa s’ha d’exigir el nivell pertinent. No ens val el “café per a tots”.
- L'escola o l’institut no pot ser un lloc idíl·lic on tothom siga feliç, on els unicorns i les papallones d’alegres colors ens alegren la vista, perquè la vida no és així. Hi ha molta diversitat. La igualtat ha de ser en drets i en oportunitats però hem d’evidenciar els alumnes responsables, respectuosos i treballadors i d’altres que són irresponsables, transgressors i desganats. Ni uns ni els altres es mereixen el mateix resultat, ni obtenir un rendiment similar. Ni tant sols tractar d’igualar-lo.
- De vegades una paraula diu més que vint frases. L’avaluació en primària no pot basar-se en una literatura que tracte d’amagar amb paraules la realitat de l’alumnat. Els receptors dels informes d’avaluació es mereixen claredat i sinceritat.
- No es pot gamificar contínuament l’educació. Tal vegada en alguns nivells siga necessari però a partir del tercer cicle d’educació primària ja no és positiu.
- Analitzem la llibretextualització de l’educació. Ja sé que és còmode per al docent, però no tinc tant clar que siga eficaç. Jo apostaria per la combinació de llibres de text amb material didàctic personal.
- Evitem caminar cap a la indolència, cap el mesinfotisme i la desídia. Recuperem la cultura de l’esforç, de la voluntat i el compromís escolar. Per això necessitem exigir i l’alumne que no complisca ha d’assumir les conseqüències.
- La lectoescriptura i la resolució de problemes han de ser els dos pilars bàsics de la nostra educació primària. Crec que la majoria de docents ja ho prioritzem. Cal seguir amb entusiasme. Llegim, escrivim, comprenem, exposem, pensem, solucionem, reflexionem, consensuem estratègies clares i eficients al voltant d’eixos dos eixos.
- Apostem pel treball per competències. Estic d’acord, però per a ser competent en alguna cosa, primer l’has de saber i dominar. Els sabers i els continguts no s’han de criminalitzar. Entre la llista dels ”Reis Visigots” i no voler saber ni les taules de multiplicar hi ha massa distància. Memoritzar també és necessari. De nou, trobem l’equilibri.
Hi ha lloc per l’esperança. Estem a temps. Necessitem un futur pacte estatal que impedisca cops de volant cada certes eleccions generals. Cal un debat públic en tots els sectors de la societat i sobretot dels docents. Aquest article forma part d’eixe objectiu. Disculpeu l’atreviment.
