Opinió
Els Bens de Interés Culturals de Vilafamés
Vilafamés, a més a més de tindre un Conjunt Històric Artístic, declarat BIC, també, manté altres immobles que ostenten eixa condició, aleshores, a l inventari de la Generalitat Valenciana hi figuren: la casa Bibiloni-Bartull, el Castell, l’ Església de la Sang, el citat Conjunt Històric, l’Escut de la Casa Abadia, la Torreta, els jaciments arqueològics del Abric del Castell, les Coves Matutano i del Tossal, el poblat de Racó de Rata, les Roques de Mallassen i el Palau del Batlle ( Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni). Igualment, existeixen altres edificacions notables, algunes declarades bens de rellevància local.
Com podeu veure, un gran patrimoni, i unes grans responsabilitats per part el poble i el seu ajuntament, cosa que implica la necessària ajuda per part de les instancies estatals i autonòmiques, per tal de garantir la conservació i protecció d’aquest llegat. El reconeixement que comporta la condició de BIC, significa que afectes constitucionals els esmentats bens formes part d’allò que la Llei ha definit com “Patrimoni Històric Espanyol”, o siga de tota la seua ciutadania.
Doncs, un dels darrers edificis que ha estat objecte de la declaració com BIC és el Palau del Batlle, que a la vegada és el Museu d’Art Contemporani, situació que ha estat resultat d’un acord de la Junta del Museu, que instà el començament de les actuacions administratives corresponents, en base els valons arquitectònics i històrics del edifici, a més a més de la singularitat que es donava, al ser un Museu amb un funcionament i unes circumstàncies fundacionals capdavanteres, amb un fons museístic de gran vàlua.
Cal considerar com la llei de patrimoni Històric Espanyol, preveu que els bens mobles existents als edificis BIC ostenten la mateixa condició, i, per tant, estan afectats del mateix nivell de protecció. La conservació dels costums, i normes, son part del tot del BIC protegit. Les institucions, locals, i d’altres àmbits superiors estan obligades a vetllar per la conservació, tal i com s’ha vingut fent, amb l’ aportacions de fons, o ajudes i altres elements. Per altra banda, les aportacions privades serien desitjables i podrien gaudir de certs beneficis fiscals pels donants.
Dit això, pense que podem estar satisfets en part, ja que s’han fet prou coses, tanmateix, algunes assignatures pendents resten per abordar, cas del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric, el de la zona del Antic Hospital, amb la Torre d’En Guerau, igualment, resultaria desitjable, que l’Església de la Sang fos visitable, al termes de la llei. Finalment, proliferen algunes actuacions impròpies en el entorn, com son fumerals metàl·lics.
No m’ allargue més. Vicent Àlvarez, ex membre del Consell Valencià de Cultura
.
Vilafamés, a més a més de tindre un Conjunt Històric Artístic, declarat BIC, també, manté altres immobles que ostenten eixa condició, aleshores, a l inventari de la Generalitat Valenciana hi figuren: la casa Bibiloni-Bartull, el Castell, l’ Església de la Sang, el citat Conjunt Històric, l’Escut de la Casa Abadia, la Torreta, els jaciments arqueològics del Abric del Castell, les Coves Matutano i del Tossal, el poblat de Racó de Rata, les Roques de Mallassen i el Palau del Batlle ( Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni). Igualment, existeixen altres edificacions notables, algunes declarades bens de rellevància local.
Com podeu veure, un gran patrimoni, i unes grans responsabilitats per part el poble i el seu ajuntament, cosa que implica la necessària ajuda per part de les instancies estatals i autonòmiques, per tal de garantir la conservació i protecció d’aquest llegat. El reconeixement que comporta la condició de BIC, significa que afectes constitucionals els esmentats bens formes part d’allò que la Llei ha definit com “Patrimoni Històric Espanyol”, o siga de tota la seua ciutadania.
Doncs, un dels darrers edificis que ha estat objecte de la declaració com BIC és el Palau del Batlle, que a la vegada és el Museu d’Art Contemporani, situació que ha estat resultat d’un acord de la Junta del Museu, que instà el començament de les actuacions administratives corresponents, en base els valons arquitectònics i històrics del edifici, a més a més de la singularitat que es donava, al ser un Museu amb un funcionament i unes circumstàncies fundacionals capdavanteres, amb un fons museístic de gran vàlua.
Cal considerar com la llei de patrimoni Històric Espanyol, preveu que els bens mobles existents als edificis BIC ostenten la mateixa condició, i, per tant, estan afectats del mateix nivell de protecció. La conservació dels costums, i normes, son part del tot del BIC protegit. Les institucions, locals, i d’altres àmbits superiors estan obligades a vetllar per la conservació, tal i com s’ha vingut fent, amb l’ aportacions de fons, o ajudes i altres elements. Per altra banda, les aportacions privades serien desitjables i podrien gaudir de certs beneficis fiscals pels donants.
Dit això, pense que podem estar satisfets en part, ja que s’han fet prou coses, tanmateix, algunes assignatures pendents resten per abordar, cas del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric, el de la zona del Antic Hospital, amb la Torre d’En Guerau, igualment, resultaria desitjable, que l’Església de la Sang fos visitable, al termes de la llei. Finalment, proliferen algunes actuacions impròpies en el entorn, com son fumerals metàl·lics.
No m’ allargue més. Vicent Àlvarez, ex membre del Consell Valencià de Cultura
.
