El meu temps... La meua vida

Mire enrere i veig una xiqueta que jugava al carrer. Veig a una adolescent que volia ser rossa i amb la camamil·la es cremava els cabells.  Veig a una jove que treballa, es casa i té fills i  que no pensa en el temps... perquè no té temps.

Mire enrere, ja no tant, i quasi no recorde el que he viscut, pequè no era conscient del que vivia.

Mire el present i ara, només puc indagar-me i ser conscient del ràpid que m’ha passat la vida.

Mire, i  només em veig a mí. Estic lúcida i desperta. Aquesta cursa s’ha de fer en solitari, encara que vages acompanyada. Però no vull córrer, no tinc pressa, ja no.

Mire el futur i no veig res, perquè no m’importa.

Tere Griñó