Una jornada

S’alça pel matí, a l’alba. Es desperta amb el sol, els galls i l’ase, també  amb el rossinyol i la cadernera.

S’alça amb el so del mòbil. No sap si es desperta  amb el sol... però sí a la mateixa hora que el veí. Agafa el carro i amb les eines carregades s’enllesteix a la finca a treballar. El destí, encara que poc distant, li durarà mitja hora. Cantarà fins arribar.

Amb un cotxe de gasoil viatjarà al lloc de treball, que està a l’altra banda de la ciutat, el trajecte li durarà tres quarts d’hora. Tindrà un moment de fúria perquè sempre topa amb conductors bojos.

Suarà clavant l’aixada a la terra; parlarà amb el seu gos. Pot ser hui, passe algun veí de la finca i comenten l’oratge.

Teclejant un ordinador, prendrà cafè i xerrarà amb companys de la feina sobre el ràpid que passa la setmana.

Quan  el dia està més alt, mirant el sol, pensarà... “ a dinar” i buscarà  l’ombra  d’una olivera. El raig daurat d’oli sobre el pa, li farà llepar-se els dits.

Té una hora per a menjar, hui toca àpat casolà, dins d’una carmanyola de plàstic. La temperatura ambient depèn d’un aparell.

La vesprada es fa llarga, comença a estar cansat, els braços estan adolorits. Cara a la llar, el matxo camina més espavilat.

Ja és l’hora de marxar. Tres quarts més i estarà a casa. Després ha d’anar al super i al gimnàs. 

La família l’envolta a l’hora de sopar, on el cresol cada vegada contrasta més amb la foscor de la cambra. Es gita a dormir aviat.

Sopa amb la família mirant la tele. Desprès... sofà, xarxes i llit.

No té rellotge: el viatge diari del sol li marca la jornada. Els pocs canvis venen marcats per la necessitat primària de sobreviure. No hi pense en la rapidessa de l’existència.

El seu smartwatch l’indica els passos, el batec del seu cor o el cronometra. Pensa que hi faria si tinguera més temps.

ALICIA