Besa en present

Besar només s’hauria de poder conjugar en present. Deixem-nos-en  estar de condicionals, de passats, de subjunctius i, sobre tot, d’imperatius.

            Besar ha de ser present. Jo beso la tendresa dels infants. Tu beses la meravella que és el món. Ell o ella besa el cabell blanc de la vellesa. Nosaltres besem el calor de l’amistat. Vosaltres beseu el compàs d’una cançó. Elles o ells besen el silenci del sol i la remor de la mar.

            Sempre present i sempre indicatiu, sense condicions, sense rancúnies ni enyorances, sense possibilitats i sense obligacions.