Opinió
Reflexions en veu alta
Un bon dia, em vaig fer un repte en mí mateix … … … però calla, serà millor començar pel principi. Habia escrit un llibre. La temàtica ve a ser una qüestió menor. El cas es que jo tenía moltes, però moltes ganes de que la gent anónima el conegueren. No vullgueu saber les ganes que jo tenia de que el conegueren.!!
L'acció d'esforçar-se un, en fer un dispendi econòmic i gastar uns céntims invertint-los en Cultura, a canvi de conèixer la idea que se li havia acudit a un autor, i averigüar què es el que volia mostrar en la seua exposició, pensava resultaria suficientment atractiu com per a realitzar el esforç proporcional. Sobretot si no tens “pajolera idea” de què anava el tema que ens proposaven.
Aixó, pensava jo, activaria un incontenible desig en aquell curiós ciutadà que, a partir d'aqui, li recorreria tot-tot el cos i li entraria un mal de panxa mentre no fos seua aquella deliciosa, misteriosa i sugestiva lectura. Tot això és el que pensava jo des de les meues pròpies interioritats interiors de dins.
En concomitància dels meus desitjos vaig tramar una confabulació, truco, contuberni, apariència, artimanya, treta, argùcia, engany, triquinyuela, etc., buscant la manera de cridar l'atenció de tot quisque benintencionat intentant “dirigir” la seua mirada i voluntat de lector crèdul i bonachón cap aquella obra literària.
Tinc que confessar el tremendo fracàs en l'estrategia que vaig preparar. De totes maneres diuen (no em feu dir qui sostè tal teoría), que s'aprén més dels fracasos que de les victòries. El meu fracàs (segons crec) pense que resideix en el tìtol del llibre. Reconec que es impactant: “No leas este libro. No vale la pena.”. Impactant i, pot ser que hasta una miqueta atrevit. Ara tinc que reconèixer el meu fracàs, però, la realitat es que no està inspirat en la innocència de qui ho va a llegir, i sols està imaginat per a fer-se notar. Un títol que vol “provocar”, que vol cridar-te l'atenció per a que et fixes en ell. Res més.
Direm que el llibre “No leas ...” es ven adequadament, encara que en menor freqüència que deuria. Una verdadera llàstima, ja que el relat es d'una enorme sencillesa i diversitat que ens transporta a 63 mini-episodis, misteriosos uns, altres divertits, tamé hi han alguns d'estraordinàris, etc., etc.. Res, un “tutti fruti”.
Total: sezillesa i poca complicació. I lo dit, per la meua part tractaré d'especular en menor medida pel futur oferint tìtols més convencionals. Salutacions i … … … Abur!!
Un bon dia, em vaig fer un repte en mí mateix … … … però calla, serà millor començar pel principi. Habia escrit un llibre. La temàtica ve a ser una qüestió menor. El cas es que jo tenía moltes, però moltes ganes de que la gent anónima el conegueren. No vullgueu saber les ganes que jo tenia de que el conegueren.!!
L'acció d'esforçar-se un, en fer un dispendi econòmic i gastar uns céntims invertint-los en Cultura, a canvi de conèixer la idea que se li havia acudit a un autor, i averigüar què es el que volia mostrar en la seua exposició, pensava resultaria suficientment atractiu com per a realitzar el esforç proporcional. Sobretot si no tens “pajolera idea” de què anava el tema que ens proposaven.
Aixó, pensava jo, activaria un incontenible desig en aquell curiós ciutadà que, a partir d'aqui, li recorreria tot-tot el cos i li entraria un mal de panxa mentre no fos seua aquella deliciosa, misteriosa i sugestiva lectura. Tot això és el que pensava jo des de les meues pròpies interioritats interiors de dins.
En concomitància dels meus desitjos vaig tramar una confabulació, truco, contuberni, apariència, artimanya, treta, argùcia, engany, triquinyuela, etc., buscant la manera de cridar l'atenció de tot quisque benintencionat intentant “dirigir” la seua mirada i voluntat de lector crèdul i bonachón cap aquella obra literària.
Tinc que confessar el tremendo fracàs en l'estrategia que vaig preparar. De totes maneres diuen (no em feu dir qui sostè tal teoría), que s'aprén més dels fracasos que de les victòries. El meu fracàs (segons crec) pense que resideix en el tìtol del llibre. Reconec que es impactant: “No leas este libro. No vale la pena.”. Impactant i, pot ser que hasta una miqueta atrevit. Ara tinc que reconèixer el meu fracàs, però, la realitat es que no està inspirat en la innocència de qui ho va a llegir, i sols està imaginat per a fer-se notar. Un títol que vol “provocar”, que vol cridar-te l'atenció per a que et fixes en ell. Res més.
Direm que el llibre “No leas ...” es ven adequadament, encara que en menor freqüència que deuria. Una verdadera llàstima, ja que el relat es d'una enorme sencillesa i diversitat que ens transporta a 63 mini-episodis, misteriosos uns, altres divertits, tamé hi han alguns d'estraordinàris, etc., etc.. Res, un “tutti fruti”.
Total: sezillesa i poca complicació. I lo dit, per la meua part tractaré d'especular en menor medida pel futur oferint tìtols més convencionals. Salutacions i … … … Abur!!
