Salvant patrimoni

Una part del nostre patrimoni esta formada per allò que entra dins del concepte de patrimoni etnològic, o siga una sèrie de bens  materials que han estat resultat de la nostra història,  en tant que, producte  pels usos de la vida social i econòmica dels homes i les dones de les nostres comarques. En línees generals, aquesta mena de llegat ha patit desinterès i abandonament durant molt de temps.

Poc a poc, però, darrerament s’ ha anat manifestant una major sensibilitat envers el patrimoni cultural, tanmateix, amb la legislació des del poders públics s’ han anat aplicant alguns avanços, així, una part del llegat gaudeix de protecció, al menys en termes de mesures més o menys efectives, a traves de les diverses formes existents. En concret,tenim la qualificació de Bens d’Interès Culturals (BIC) o, en altres circumstàncies, de Bens de Rellevància Local (BRL), les quals poden ajudar a la conservació del nostre  patrimoni a les comarques del País Valencià.

Cal dir que la simple declaració jurídica  no hi és suficient, en altre moment ja en parlarem, ara em vull centrat en una part d’ eixe patrimoni que és molt fràgil, pense en: la terrisseria, les eines, tant de la llar com de la feina, i, també, amb el mobiliari. Algunes exemples d’ aquestos elements es conserven dignament en museus com és de Castelló, o en col·leccions museístiques d’ alguns pobles, dissortadament, però, amb l’abandonament de masos, de nuclis antics de les  poblacions, o, simplement amb les mudances de vivendes, gran nombre d’aquestos objectes han estat destruïts per els element naturals o l’acció vandàlica d’alguna gent.

Amb la creació del Museu d’Art Contemporani de Vilafamés, tingué lloc la recuperació de del casc antic, bàsicament gràcies a la de gent que vingué motivada per l’art. La meua companya i jo  compraren casa, com feren altres amics i amigues. Els nous residents conservaren allò que poguérem salvar del  món rural, creant un tipus de decoració que tingués com referència el passat. Des d’aquell moment inicial, he anant salvant objectes i elements que perillaven, tals com cànters, eixes de feina, fals, gerres, panys, i un llarg etcètera. Recorde que un dia junt una sènia trobarem amuntanyats recipients que servien per treure l’agua, eren peces antigues de terrisseria, aleshores vaig agafar un parell, pensant que altra gent poguera gaudir d’elles, dies després, torní i totes les peces  havien estat trencats  a pedrades.

Desprès de tant anys he aculat un excés de elements i útils, aleshores faig regals a amics i coneguts del entorn de Vilafamés, tot i pensant, que seria més oportú que cada poble tingués alguna mena de col·lecció etnogràfica, en tant complementi didàctic i de recuperació de la memòria, dels temps en els quals calia a anar a la font per aigua, i al camp es treballava amb les eines i les mans. Seria una forma més de educar i crear auto estima envers allò que fou nostre. Mentrestant continuarem salvant allò que pugam.