Articul d'opinió per Abel Segura
Carta als pares i mares
Si vostè forma part del grup de pares i mares que poden votar la llengua base d’aprenentatge dels seus fills, tal vegada li convé la màxima informació possible.
Ha de saber que des del novembre del 83 disposem d’una llei consensuada i recolzada per tothom que estableix les bases per desenvolupar el valencià en tots els àmbits. És la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.(LUEV)
També ha de saber que l’article 3 i el 148 de la Constitució Espanyola regulen els futurs ensenyaments de les llengües oficials; així com l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia que garanteix, protegeix i mostra un especial respecte per la recuperació del valencià. Per tant hi ha un marc legal que respecta l’ús de la llengua minoritzada.
Vostè no ha de saber els articles de les diferents lleis, vostè ha de saber les conseqüències que li suposaran l’elecció d’una llengua o d’una altra.
Ha de saber que les actuals normatives i decrets anaven encaminades a que l’alumnat valencià tinguera un domini equitatiu de les dues llengües oficials en finalitzar la ESO. Hi ha algun assumpte més enriquidor que l’aprenentatge garantit de dues llengües? El fet de ser bilingües ens garanteix un futur millor i està científicament demostrat que facilite l’aprenentatge d’altres àmbits.
Aleshores si l’objectiu final era garantir un domini equitatiu del valencià i del castellà en acabar l’etapa obligatòria, per què trauen aquesta llei mal anomenada de “llibertat educativa”?
La resposta és clara: per que han anteposat criteris ideològics i polítics als criteris pedagògics i educatius. I pel camí s’enduran l’estructura organitzativa de molts centres educatius, així com valors de convivència i d’inclusió tan fonamentals en un país civilitzat.
Ha de saber que les conseqüències per a les escoles i instituts poden ser d’un desgavell de difícil encaix, ja que no es podrà garantir que l’opció elegida per vostè siga respectada.
Ha de saber que els materials educatius (llibres de text) hauran de ser adaptats, possiblement sense dotació pressupostària.
Ha de saber que la formació de grups no seguirà cap criteri pedagògic. És a dir, que poden haver classes només amb xiquetes o amb excessius nouvinguts o amb majoria d’alumnes amb necessitats educatives especials. S’intueixen grups descompensadíssims.
Ha de saber que els seu fill o filla pot cursar una etapa educativa sense cap reagrupament i que si algun curs no promociona haurà d’endevinar on el podran col·locar.
Ha de saber que la divisió per la llengua pot generar divisió en la societat. Les llengües són per cohesionar-nos i unir-nos.
Vostè ha de valorar i elegir en funció dels interessos educatius del seu fill/a, no dels seus propis. Pensar si el seu fill voldrà gaudir d’autors tant sublims com Vicent Andrés Estellés o vostè, amb el seu vot, li ho impedirà.
Ha de saber també que si majoritàriament la gent es decideix pel valencià, el percentatge d’ensenyament en la nostra llengua que tindrà el seu fill/a en els propers cursos, serà menor que l’actual.
I per últim ha de saber que de les més de quatre mil al·legacions presentades a la llei, totes van desestimades en dos simples fulls i en un sol dia. Eixe és el respecte que demostren.
Vostès mateixos.
Si vostè forma part del grup de pares i mares que poden votar la llengua base d’aprenentatge dels seus fills, tal vegada li convé la màxima informació possible.
Ha de saber que des del novembre del 83 disposem d’una llei consensuada i recolzada per tothom que estableix les bases per desenvolupar el valencià en tots els àmbits. És la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.(LUEV)
També ha de saber que l’article 3 i el 148 de la Constitució Espanyola regulen els futurs ensenyaments de les llengües oficials; així com l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia que garanteix, protegeix i mostra un especial respecte per la recuperació del valencià. Per tant hi ha un marc legal que respecta l’ús de la llengua minoritzada.
Vostè no ha de saber els articles de les diferents lleis, vostè ha de saber les conseqüències que li suposaran l’elecció d’una llengua o d’una altra.
Ha de saber que les actuals normatives i decrets anaven encaminades a que l’alumnat valencià tinguera un domini equitatiu de les dues llengües oficials en finalitzar la ESO. Hi ha algun assumpte més enriquidor que l’aprenentatge garantit de dues llengües? El fet de ser bilingües ens garanteix un futur millor i està científicament demostrat que facilite l’aprenentatge d’altres àmbits.
Aleshores si l’objectiu final era garantir un domini equitatiu del valencià i del castellà en acabar l’etapa obligatòria, per què trauen aquesta llei mal anomenada de “llibertat educativa”?
La resposta és clara: per que han anteposat criteris ideològics i polítics als criteris pedagògics i educatius. I pel camí s’enduran l’estructura organitzativa de molts centres educatius, així com valors de convivència i d’inclusió tan fonamentals en un país civilitzat.
Ha de saber que les conseqüències per a les escoles i instituts poden ser d’un desgavell de difícil encaix, ja que no es podrà garantir que l’opció elegida per vostè siga respectada.
Ha de saber que els materials educatius (llibres de text) hauran de ser adaptats, possiblement sense dotació pressupostària.
Ha de saber que la formació de grups no seguirà cap criteri pedagògic. És a dir, que poden haver classes només amb xiquetes o amb excessius nouvinguts o amb majoria d’alumnes amb necessitats educatives especials. S’intueixen grups descompensadíssims.
Ha de saber que els seu fill o filla pot cursar una etapa educativa sense cap reagrupament i que si algun curs no promociona haurà d’endevinar on el podran col·locar.
Ha de saber que la divisió per la llengua pot generar divisió en la societat. Les llengües són per cohesionar-nos i unir-nos.
Vostè ha de valorar i elegir en funció dels interessos educatius del seu fill/a, no dels seus propis. Pensar si el seu fill voldrà gaudir d’autors tant sublims com Vicent Andrés Estellés o vostè, amb el seu vot, li ho impedirà.
Ha de saber també que si majoritàriament la gent es decideix pel valencià, el percentatge d’ensenyament en la nostra llengua que tindrà el seu fill/a en els propers cursos, serà menor que l’actual.
I per últim ha de saber que de les més de quatre mil al·legacions presentades a la llei, totes van desestimades en dos simples fulls i en un sol dia. Eixe és el respecte que demostren.
Vostès mateixos.
