Articul d'opinió per Vicent Àlvarez
Vint anys com Conjunt Històric a Vilafamés
El vint i dos d’abril del 2005 el Consell de la Generalitat Valenciana declarà Bé d’Interès Cultural el Conjunt Històric de Vilafamés. Amb aquest reconeixement jurídic es tancà un expedient que havia quedat obert al 1981, que s’havia arxivat amb motiu els traspàs de competències del Estat a la Generalitat Valenciana, aleshores fou a instancies d’una acció ciutadana com al 2004 s’ instà la continuació del procediment encetat, i es va arribar a l’ esmentat Decret del 2005.
El text de la declaració reconeix que es tracta “d’ un dels conjunts històrics artístic de major importància de la Comunitat Valenciana, per la seua gran bellesa i alta grau de conservació, així com per l’enclavament paisatgístic on es troba”. La declaració, establia pautes de protecció, i la necessitat de aprovar un Pla Especial de Protecció, fent una relació dels immobles que amb conjunt tenen algun nivell de protecció patrimonial, circumstància aquesta darrera que ha anat ampliant amb posterioritat.
Aquesta efemèride juntament amb la creació del Museu d’art Contemporani, produí un canvi qualitatiu en la història de Vilafamés, i en el procés de recuperació del patrimoni cultural valencià. Doncs, cal celebrar l’ aniversari, amb la voluntat de continuar treballant per la recuperació i millora del patrimoni villamesí, que ho és també del conjunt del poble valencià.
Durant aquestos vint anys Vilafamés s’ha obert al turisme, especialment al de curta durada, i en menys dimensió al més qualificat, tanmateix, de forma espontània ha continuat la lenta recuperació d’alguns cases de la part alta de poble. No obstant, al igual que gran part de altres conjunts BIC, el originaris del poble han deixat buides gran part les cases antigues, fet que amb el temps podria implicar la seua progressiva degradació. Cal recordar com bastant dels habitatges ocupats son segones residencies, nascudes a l’ impuls de la creació el Museu, circumstancia que al meu parer exigiria una nova empenta per part la Corporació Municipal.
Igualment, considere que l’entorn paisatgístic, en tant que patrimoni arbori, amb unes esplèndides oliveres i altres especies, amb camins i diversos elements rurals, deurien gaudir de més atenció. Aquest aniversari de la declaració jurídica, podria encetar un conjunt de noves idees i iniciatives, tot i tenint en compte, alguns projectes aturats, com el d’un espai etnogràfic museístic a mig acabar.
Celebren,doncs, la data, puix amb el seu Museu, que ja ha fet els cinquanta anys, el BIC del casc antic constitueix un patrimoni més que significatiu, que cal conservar i protegir, cosa que comporta limitacions i obligacions per part de la ciutadania, així com d’ instruments urbanístics, evitant que ser BIC es conserves sols com un atractiu turístic.
El vint i dos d’abril del 2005 el Consell de la Generalitat Valenciana declarà Bé d’Interès Cultural el Conjunt Històric de Vilafamés. Amb aquest reconeixement jurídic es tancà un expedient que havia quedat obert al 1981, que s’havia arxivat amb motiu els traspàs de competències del Estat a la Generalitat Valenciana, aleshores fou a instancies d’una acció ciutadana com al 2004 s’ instà la continuació del procediment encetat, i es va arribar a l’ esmentat Decret del 2005.
El text de la declaració reconeix que es tracta “d’ un dels conjunts històrics artístic de major importància de la Comunitat Valenciana, per la seua gran bellesa i alta grau de conservació, així com per l’enclavament paisatgístic on es troba”. La declaració, establia pautes de protecció, i la necessitat de aprovar un Pla Especial de Protecció, fent una relació dels immobles que amb conjunt tenen algun nivell de protecció patrimonial, circumstància aquesta darrera que ha anat ampliant amb posterioritat.
Aquesta efemèride juntament amb la creació del Museu d’art Contemporani, produí un canvi qualitatiu en la història de Vilafamés, i en el procés de recuperació del patrimoni cultural valencià. Doncs, cal celebrar l’ aniversari, amb la voluntat de continuar treballant per la recuperació i millora del patrimoni villamesí, que ho és també del conjunt del poble valencià.
Durant aquestos vint anys Vilafamés s’ha obert al turisme, especialment al de curta durada, i en menys dimensió al més qualificat, tanmateix, de forma espontània ha continuat la lenta recuperació d’alguns cases de la part alta de poble. No obstant, al igual que gran part de altres conjunts BIC, el originaris del poble han deixat buides gran part les cases antigues, fet que amb el temps podria implicar la seua progressiva degradació. Cal recordar com bastant dels habitatges ocupats son segones residencies, nascudes a l’ impuls de la creació el Museu, circumstancia que al meu parer exigiria una nova empenta per part la Corporació Municipal.
Igualment, considere que l’entorn paisatgístic, en tant que patrimoni arbori, amb unes esplèndides oliveres i altres especies, amb camins i diversos elements rurals, deurien gaudir de més atenció. Aquest aniversari de la declaració jurídica, podria encetar un conjunt de noves idees i iniciatives, tot i tenint en compte, alguns projectes aturats, com el d’un espai etnogràfic museístic a mig acabar.
Celebren,doncs, la data, puix amb el seu Museu, que ja ha fet els cinquanta anys, el BIC del casc antic constitueix un patrimoni més que significatiu, que cal conservar i protegir, cosa que comporta limitacions i obligacions per part de la ciutadania, així com d’ instruments urbanístics, evitant que ser BIC es conserves sols com un atractiu turístic.
