Articul d'opinió per Vicent Àlvarez
Festes patronals
Als nostres pobles, a l’estiu, especialment a l’ Agost, tenen lloc les anomenades “Festes patronals”, en les quals es sol dir que es mantenen les tradicions. El repertori d’activitats resulta ser variat, no obstant, a meu entendre hi ha una sèrie d’elements que mereixerien alguna mena de revisió, o de consideració crítica.
Ja, l’enunciat inicial apunta al paper que a la majoria de les festes té la religió, catòlica òbviament: misses, processons presidides per les autoritats locals, oficialitat dels actes religiosos. Aleshores, ca fer la pregunta: per quina raó en un estat que no és confessional continua tal situació? Tot i tenint present, que la catòlica és la religió més important a casa nostra, els seus seguidors tenen el dret a manifestar-se i fer les seues practiques, però, les circumstàncies presents van en altra línea, que no és altra, que continuar la tradició impositiva de la religió com en altres èpoques, en les quals, fins i tot, es va arribar a que el cap de l’estat anava sota pali.
Els bous al carrer representen altre vestigi del passat, que perviu gràcies a considerar que són un espectacle més. En realitat, l’espectacle es basa en el maltractament dels bous, en especial en l’embolat, on animal es sotmès al terror del foc i altres escarnis pel divertiment del personal. Tanmateix, en ocasions hi ha gent que resulta ferida o morta. La modernitat implicaria reconèixer els drets dels animal, evitant causar el seu dolor innecessari.
Igualment, cal parlar de les regines i les corts d’honor, practica que situa a les dones con simples objectes, en tant que els mascles fan el seu paper com a tals. Hi ha contades excepcions, on els dos generes poden ostentar la condició regina o rei.
En contrast amb aquestes tres aspectes que he comentat, en algunes festes estan introduint-se practiques alternatives, com son joc per xiquets i xiquetes, recuperar esports que havien caigut en desús ,o, també, altres manifestacions participatives i culturals. Cal imaginació, i ganes de trencar amb les rutines pròpies d’altre temps, no debades el tàndem reaccionari del PP-VOX esta a favor dels bous al carrer i les “velles tradicions”, dedicant fons públics a tot això. Les idees, els sentiments de dreta, en ocasions, son un rerefons que s’alimenta d’unes practiques diguem-ne “tradicionals”.
Doncs,per, unes festes modernes, que generen solidaritat, cultural, estima, progrés...
Als nostres pobles, a l’estiu, especialment a l’ Agost, tenen lloc les anomenades “Festes patronals”, en les quals es sol dir que es mantenen les tradicions. El repertori d’activitats resulta ser variat, no obstant, a meu entendre hi ha una sèrie d’elements que mereixerien alguna mena de revisió, o de consideració crítica.
Ja, l’enunciat inicial apunta al paper que a la majoria de les festes té la religió, catòlica òbviament: misses, processons presidides per les autoritats locals, oficialitat dels actes religiosos. Aleshores, ca fer la pregunta: per quina raó en un estat que no és confessional continua tal situació? Tot i tenint present, que la catòlica és la religió més important a casa nostra, els seus seguidors tenen el dret a manifestar-se i fer les seues practiques, però, les circumstàncies presents van en altra línea, que no és altra, que continuar la tradició impositiva de la religió com en altres èpoques, en les quals, fins i tot, es va arribar a que el cap de l’estat anava sota pali.
Els bous al carrer representen altre vestigi del passat, que perviu gràcies a considerar que són un espectacle més. En realitat, l’espectacle es basa en el maltractament dels bous, en especial en l’embolat, on animal es sotmès al terror del foc i altres escarnis pel divertiment del personal. Tanmateix, en ocasions hi ha gent que resulta ferida o morta. La modernitat implicaria reconèixer els drets dels animal, evitant causar el seu dolor innecessari.
Igualment, cal parlar de les regines i les corts d’honor, practica que situa a les dones con simples objectes, en tant que els mascles fan el seu paper com a tals. Hi ha contades excepcions, on els dos generes poden ostentar la condició regina o rei.
En contrast amb aquestes tres aspectes que he comentat, en algunes festes estan introduint-se practiques alternatives, com son joc per xiquets i xiquetes, recuperar esports que havien caigut en desús ,o, també, altres manifestacions participatives i culturals. Cal imaginació, i ganes de trencar amb les rutines pròpies d’altre temps, no debades el tàndem reaccionari del PP-VOX esta a favor dels bous al carrer i les “velles tradicions”, dedicant fons públics a tot això. Les idees, els sentiments de dreta, en ocasions, son un rerefons que s’alimenta d’unes practiques diguem-ne “tradicionals”.
Doncs,per, unes festes modernes, que generen solidaritat, cultural, estima, progrés...