Articul d'opinió per Vicent Àlvarez
El cas de l’Església de la Sang a Vilafamés
![[Img #107766]](http://el7set.es/upload/images/11_2025/4867_esglesia-la-sang-1.jpg)
Al cas de l’Església de Vilafamés succeeix el mateix que a altres esglésies del nostre país que estan sota la titularitat dels bisbats. Es tracta del permanent incompliment d’allò que estableix la Llei de Patrimoni Històric Espanyol, segons la qual els titulars o propietaris dels Béns d’Interès Cultural (BIC) estan obligats a permetre la seua visita pública, en condició de gratuïtat, almenys quatre dies al mes, a raó de quatre hores cada vegada, circumstància aquesta última fixada pel reglament de la llei.
La citada església, considerada i declarada conjuntament amb el castell i les muralles com a BIC, és un dels monuments més rellevants del municipi i, per tant, del nostre territori. Es tracta del primer temple cristià alçar-se després de la conquesta del poble, i conserva restes constructives anteriors, és a dir, del període de dominació musulmana. Presenta una estructura gòtica que fou reformada al segle XVII. Al seu interior conserva pintures gòtiques que eixiren a la llum durant les restauracions finançades amb fons públics. No fa gaire, la premsa donà la notícia de la visita del senyor bisbe per comprovar el resultat de la restauració d’un retaule, visita que feu amb l’alcalde, tal com es pogué veure a la corresponent fotografia.
El temple, però, resta tancat quasi tot l’any i no es pot visitar dins els termes marcats per la llei. Fa uns anys, una entitat ciutadana demanà l’ús del local per oferir un recital de poesia i música; la petició fou denegada al·legant que el poeta triat, Miguel Hernández, no reunia la condició de persona religiosa. Davant d’aquest acte de “censura”, es va fer la protesta corresponent, sense cap resultat positiu. En diverses ocasions s’ha demanat al govern municipal —tenint present que la llei que he citat estableix que els ajuntaments cooperaran en l’aplicació de la legalitat— que fera les gestions oportunes per a l’obertura a les visites de l’església en qüestió.
Doncs en eixa estem, alguna gent, insistint i confiant que en un poble amb un gran patrimoni cultural, com és el conjunt històric BIC i altres immobles o espais de tal qualificació, avancem cap a l’objectiu que es facen realitat els drets que tenim els ciutadans en el cas de la citada església.
Al cas de l’Església de Vilafamés succeeix el mateix que a altres esglésies del nostre país que estan sota la titularitat dels bisbats. Es tracta del permanent incompliment d’allò que estableix la Llei de Patrimoni Històric Espanyol, segons la qual els titulars o propietaris dels Béns d’Interès Cultural (BIC) estan obligats a permetre la seua visita pública, en condició de gratuïtat, almenys quatre dies al mes, a raó de quatre hores cada vegada, circumstància aquesta última fixada pel reglament de la llei.
La citada església, considerada i declarada conjuntament amb el castell i les muralles com a BIC, és un dels monuments més rellevants del municipi i, per tant, del nostre territori. Es tracta del primer temple cristià alçar-se després de la conquesta del poble, i conserva restes constructives anteriors, és a dir, del període de dominació musulmana. Presenta una estructura gòtica que fou reformada al segle XVII. Al seu interior conserva pintures gòtiques que eixiren a la llum durant les restauracions finançades amb fons públics. No fa gaire, la premsa donà la notícia de la visita del senyor bisbe per comprovar el resultat de la restauració d’un retaule, visita que feu amb l’alcalde, tal com es pogué veure a la corresponent fotografia.
El temple, però, resta tancat quasi tot l’any i no es pot visitar dins els termes marcats per la llei. Fa uns anys, una entitat ciutadana demanà l’ús del local per oferir un recital de poesia i música; la petició fou denegada al·legant que el poeta triat, Miguel Hernández, no reunia la condició de persona religiosa. Davant d’aquest acte de “censura”, es va fer la protesta corresponent, sense cap resultat positiu. En diverses ocasions s’ha demanat al govern municipal —tenint present que la llei que he citat estableix que els ajuntaments cooperaran en l’aplicació de la legalitat— que fera les gestions oportunes per a l’obertura a les visites de l’església en qüestió.
Doncs en eixa estem, alguna gent, insistint i confiant que en un poble amb un gran patrimoni cultural, com és el conjunt històric BIC i altres immobles o espais de tal qualificació, avancem cap a l’objectiu que es facen realitat els drets que tenim els ciutadans en el cas de la citada església.
