A Vilafamés, aprofitant l’ aniversari del BIC

A la Sala Quatre Cantons en un temps hivernal, ens ajuntarem per parlar del vint aniversari de la declaració com Bé d’Interès Cultural de la part alta el poble, una efemèride que ens recorda com eixa part  de la vila es va recuperar amb el projecte, fet realitat, del Museu d’Art Contemporani, i com en aquell moment, anys setanta, s’enceta, un procés que ha continuat de restauració de cases per part d’artistes, i gent d’ altres oficis, en tant que els vilafamesins, diguem-ne de famílies originàries del poble, ha tendit a ubicar el seu habitatge a la part baixa de localitat, una circumstància que es va originar a la post guerra restant la part alta quasi abandonada. He de dir,però, que tal circumstància igualment ha succeït a gran part d’altres  pobles semblants del país, i te a veure amb el despoblament rural.

            A la taula redona que tinguérem ocasió de celebraren l’altre dia, de la ma del arquitecte Francisco Grande, i del Director Gerent del Museu,Joan Feliu, constarem  unes imatges que ens mostren com hem passat de l’estat ruïnós de la part alta de Vilafamés al present, amb una sèrie  espais i racons de gran encant, igualment, és cert que també l’ ajuntament ha impulsat algunes millores. De moment, la recuperació parcial i la declaració de BIC ha convertit al poble en una referència turística destacada.

            En aquest acte o taula redona, sortiren altres qüestions, o assignatures pendents podríem dir, especialment, es va reparar en temes pendents: el problema de les cases desocupades o tancades, el cablejat elèctric o de telefonia, que resulta agressiu amb el patrimoni, l’absència d’ algun establiment de queviures, els problemes d’ aparcament de cotxes i furgonetes, qüestió aquesta que entrebanca l’assentament de gent jove, així com actuacions impròpies amb intervencions no ajuntades a les normes. Doncs, s’apuntà el perill de que aquest conjunt històric artístic reste sols com reclam turístic.

            Per la seua part l’ arquitecta municipal, Esther Franch, ens plantejà detalls sobre la normativa urbanística que esta en curs d’elaboració, en concret sobre el preceptiu Pla Especial de Protecció, o la necessitat de donar solució a la zona el antic hospital. D’ acord amb arbitrar normés urbanístiques, ja que  son un element clau, no obstant, en la meua opinió manca un espai de deliberació on es puguem comentar els problemes pendents, com son el repte d’ un nou impuls que done vida i nous residents al casc antic. Durant una legislatura passada es crea un Consell Municipal de Cultura, que s’ en ocupà del nostre patrimoni, en termes consultius òbviament, i dins del qual hi havia  una pluralitat de sensibilitats i interessos. En la present legislatura,però, ha deixat de funcionar. Per quin motiu?

            Segons un llistat que hi ha al arxius municipals, en el primer impuls de compra de cases per gent de fora allà pels anys setanta, van estar unes setanta cases buides les que resultaren recuperades, encara que no totes es van restaurar, però, un nombre significatiu es salvaren de la destrucció. En el present, aquesta realitat de residents vinguts de fora continua existint, en forma segona residència, donant una certa vida, no sense certes dificultats.  En conclusió: caldria, doncs, pensar en el futur, estic pensant en un nou impuls, dons, autoritats i veïns i veïnes tenim un repte pendent: donar vida al conjunt BIC .