La història medieval torna a omplir el Monestir de Santa Maria de Valldigna en el 2026
El cicle de set conferències, organitzat pel Grup Harca i la Mancomunitat de la Valldigna, reunirà especialistes per a divulgar el passat medieval valencià i mediterrani
![[Img #109431]](http://el7set.es/upload/images/05_2026/6381_cartell-anunciador-de-les-conferencies-de-valldigna-maig-octubre-2026.png)
Dins de la programació cultural que la Mancomunitat de la Valldigna i la Generalitat Valenciana preparen anualment per al Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna, en 2026 torna el cicle de conferències de divulgació històrica medieval organitzat pel Grup Harca, després de la gran acollida obtinguda en les quatre edicions anteriors. El palau desaparegut dels reis de València, les dones a la Mediterrània medieval, la tradició trobadoresca, el Tirant lo Blanch, Jaume I o els processos judicials per sodomia en el segle XVI seran alguns dels temes protagonistes d’una programació que reunirà professors, catedràtics i investigadors procedents de diverses universitats i institucions acadèmiques valencianes, espanyoles i italianes.
El cicle començarà este dissabte 23 de maig a les 19:00 hores amb la conferència d’Amadeo Serra, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València, dedicada al desaparegut Palau del Real, una de les construccions més emblemàtiques de la capital valenciana. La xarrada abordarà la història, l’evolució i la importància política i simbòlica d’aquella residència reial, així com les investigacions actuals sobre la seua estructura i memòria històrica.
Posteriorment, el 13 de juny, la catedràtica María Jesús Fuente Pérez, de la Universidad Carlos III de Madrid, oferirà la conferència “Entre el amor y el temor: ser madre en la Edad Media”. La reconeguda medievalista aprofundirà en les experiències de maternitat durant el període medieval, analitzant els vincles afectius, les dificultats quotidianes, els riscos del part i les expectatives socials que condicionaven la vida de les dones.
El 27 de juny, serà el torn del catedràtic de Filologia Rafael Beltran, també de la Universitat de València, amb una intervenció centrada en “Els secrets del Tirant lo Blanch”. El prestigiós especialista en literatura medieval presentarà algunes de les claus narratives, històriques i culturals de la gran novel·la cavalleresca valenciana, considerada una de les obres més importants de la literatura europea del segle XV.
Després de l’estiu, el 5 de setembre, sempre en dissabte a les 19:00 hores, la investigadora Gemma Colesanti, del Consiglio Nazionale delle Ricerche de Nàpols, oferirà una conferència sobre “Les dones mercaderes a la Mediterrània medieval: el cas de la Corona d’Aragó”. La sessió posarà el focus en el paper econòmic i social de les dones dedicades al comerç, així com en la seua participació activa en les xarxes mercantils mediterrànies dels darrers segles medievals.
A continuació, el 19 de setembre, la professora Míriam Cabré, de la Universitat de Girona, parlarà sobre “La tradició trobadoresca a terres valencianes”. La conferència explorarà la influència de la poesia trobadoresca en la societat valenciana medieval fins a temps d’Ausias March, així com la circulació de textos, llengües i models literaris entre els diversos territoris de la Corona d’Aragó.
El 3 d’octubre arribarà una de les figures més destacades de la historiografia medieval catalana, Stefano Maria Cingolani, amb la xarrada “Tot el que no sabies sobre Jaume I”. Així, l’historiador aprofundirà en aspectes menys coneguts de la vida i del regnat del conqueridor, oferint una visió renovada d’un dels personatges fonamentals de la història valenciana.
Finalment, el 31 d’octubre, el catedràtic Vicent Josep Escartí, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, tancarà el cicle amb la conferència “‘Àngel meu, foteu-me!’. El procés de sodomia contra Serafí de Centelles el 1569”. En concret, a partir d’un conegut procés judicial valencià del segle XVI, Escartí mostrarà les formes de repressió moral i sexual de l’època, alhora que oferirà una aproximació a la vida quotidiana i als conflictes socials del període.
El cicle tornarà així a convertir el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna en un punt de trobada per als amants de la història medieval, amb una programació caracteritzada per la qualitat acadèmica i la varietat temàtica. Hi participaran especialistes de trajectòries consolidades i de reconegut prestigi, procedents de diferents universitats i centres d’investigació estatals i internacionals, que acostaran al públic qüestions relacionades amb la política, la literatura, la cultura, les dones, la sexualitat, l’economia o la memòria històrica medieval.
Les conferències tindran lloc entre maig i octubre de 2026, sempre amb entrada lliure fins a completar l’aforament, dins del marc patrimonial incomparable del monestir de Valldigna.
Dins de la programació cultural que la Mancomunitat de la Valldigna i la Generalitat Valenciana preparen anualment per al Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna, en 2026 torna el cicle de conferències de divulgació històrica medieval organitzat pel Grup Harca, després de la gran acollida obtinguda en les quatre edicions anteriors. El palau desaparegut dels reis de València, les dones a la Mediterrània medieval, la tradició trobadoresca, el Tirant lo Blanch, Jaume I o els processos judicials per sodomia en el segle XVI seran alguns dels temes protagonistes d’una programació que reunirà professors, catedràtics i investigadors procedents de diverses universitats i institucions acadèmiques valencianes, espanyoles i italianes.
El cicle començarà este dissabte 23 de maig a les 19:00 hores amb la conferència d’Amadeo Serra, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València, dedicada al desaparegut Palau del Real, una de les construccions més emblemàtiques de la capital valenciana. La xarrada abordarà la història, l’evolució i la importància política i simbòlica d’aquella residència reial, així com les investigacions actuals sobre la seua estructura i memòria històrica.
Posteriorment, el 13 de juny, la catedràtica María Jesús Fuente Pérez, de la Universidad Carlos III de Madrid, oferirà la conferència “Entre el amor y el temor: ser madre en la Edad Media”. La reconeguda medievalista aprofundirà en les experiències de maternitat durant el període medieval, analitzant els vincles afectius, les dificultats quotidianes, els riscos del part i les expectatives socials que condicionaven la vida de les dones.
El 27 de juny, serà el torn del catedràtic de Filologia Rafael Beltran, també de la Universitat de València, amb una intervenció centrada en “Els secrets del Tirant lo Blanch”. El prestigiós especialista en literatura medieval presentarà algunes de les claus narratives, històriques i culturals de la gran novel·la cavalleresca valenciana, considerada una de les obres més importants de la literatura europea del segle XV.
Després de l’estiu, el 5 de setembre, sempre en dissabte a les 19:00 hores, la investigadora Gemma Colesanti, del Consiglio Nazionale delle Ricerche de Nàpols, oferirà una conferència sobre “Les dones mercaderes a la Mediterrània medieval: el cas de la Corona d’Aragó”. La sessió posarà el focus en el paper econòmic i social de les dones dedicades al comerç, així com en la seua participació activa en les xarxes mercantils mediterrànies dels darrers segles medievals.
A continuació, el 19 de setembre, la professora Míriam Cabré, de la Universitat de Girona, parlarà sobre “La tradició trobadoresca a terres valencianes”. La conferència explorarà la influència de la poesia trobadoresca en la societat valenciana medieval fins a temps d’Ausias March, així com la circulació de textos, llengües i models literaris entre els diversos territoris de la Corona d’Aragó.
El 3 d’octubre arribarà una de les figures més destacades de la historiografia medieval catalana, Stefano Maria Cingolani, amb la xarrada “Tot el que no sabies sobre Jaume I”. Així, l’historiador aprofundirà en aspectes menys coneguts de la vida i del regnat del conqueridor, oferint una visió renovada d’un dels personatges fonamentals de la història valenciana.
Finalment, el 31 d’octubre, el catedràtic Vicent Josep Escartí, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, tancarà el cicle amb la conferència “‘Àngel meu, foteu-me!’. El procés de sodomia contra Serafí de Centelles el 1569”. En concret, a partir d’un conegut procés judicial valencià del segle XVI, Escartí mostrarà les formes de repressió moral i sexual de l’època, alhora que oferirà una aproximació a la vida quotidiana i als conflictes socials del període.
El cicle tornarà així a convertir el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna en un punt de trobada per als amants de la història medieval, amb una programació caracteritzada per la qualitat acadèmica i la varietat temàtica. Hi participaran especialistes de trajectòries consolidades i de reconegut prestigi, procedents de diferents universitats i centres d’investigació estatals i internacionals, que acostaran al públic qüestions relacionades amb la política, la literatura, la cultura, les dones, la sexualitat, l’economia o la memòria històrica medieval.
Les conferències tindran lloc entre maig i octubre de 2026, sempre amb entrada lliure fins a completar l’aforament, dins del marc patrimonial incomparable del monestir de Valldigna.
