Carta del alcalde de Benlloch

La desaparició del sector bancari valencià ha estat un desastre es veja com es veja. La burgesia valenciana ha perdut autonomia, el govern ha perdut poder i el poble, en definitiva, té menor capacitat de pressió a les entitats, als governs i a les elits econòmiques. La realitat imposada és que ara estan més lluny de nosaltres, tenim menys pes relatiu, pintem menys.
Això cau pel seu propi pes, i no escric ací per parlar d'això. Vull parlar de com aquesta dominació econòmica pot representar una sort de colonialisme cultural o, si més no, lingüístic. Ho dic per experiència: Fa uns dies vaig entrar a la meua oficina de Bankia, a Benlloch, i em vaig posar a xerrar amb una veïna, mestra, per cert, de coses banals. Quan em va arribar el torn, un empleat maleducat i irrespectuós, em va exigir que li parlara “en la lengua de España!” en un to xulesc i superb. Jo, que no tinc problema en canviar de llengua quan algú m'ho demana, vaig reaccionar defensant els meus drets lingüístics!! On haurem arribat que, a Benlloch, una població que ha tingut gairebé una tercera part de la seua població d'origen immigrant i en la que mai no hem tingut cap problema lingüístic, tinga que defensar el meu dret a expressar-me en valencià a un empleat de Bankia!
He intentat comunicar amb el director de zona per exposar-li el tema. Però independentment que prenga mesures, m'ha dolgut l'actitud colonial d'aquest senyor. Perquè és bastant difícil de comprendre que un empleat tracte així a un client, i menys per un motiu com aquest en un poble com Benlloch. Vaja, com si Bankia m'estiguera fent un favor a mi per haver-se quedat amb Bancaixa i els bancaris de Madrid vingueren a posar ordre, incomodats de tractar amb nosaltres.
Benlloch no és colònia de ningú i ací ningú no ens ha de dir quina llengua hem de parlar. Tenim lleis apropiades i decència mínima per reaccionar davant aquesta actitud: Adéu Bankia.

Àngel Ribés Bellés
Alcalde-president de Benlloch