Opinió
En record de Francesc Candela
Vaig coincidir amb Francesc Candela a la Facultat de Dret al Carrer La Nau al 1958, on, anys després, acabarien amb el corresponent títol acadèmic, eren anys de dictadura, i, com ja han donat fe els historiadors, fou el moment en el qual es va encetar el nou moviment estudiantil, i que des de els inicis va estar molt vinculat a la nostra pressa de consciència com a país diferenciat. Candela venia de Gandia, juntament amb altre company antic amic seu, va viure en una segona filera les nostres activitats; com era normal ell, valencià parlant, va connectar fàcilment amb les preocupacions reivindicatives que emergien des del nostre grup, aleshores, prou minoritari.
De forma discreta fou u dels nostres. Acabats els estudis seguirem en contacte en prou ocasions, tornà a Gandia on participà en la creació de la llibreria Concret, el mateix nom d´ una de les dues revistes que havien fundat a la Facultat i que, també, fa ser emprat per Valerià Miralles, Tomás Llorens i Alfons Cucó, obrint altra llibreria al cap i casal. Fou sempre un activista del valencianisme, i un bon professional, en aquest darrer aspecte ens va ajudar molt a la nostra tasca com laboralistes, puix ell es va especialitzar en dret privat, que era tot allò que nosaltres ignoràvem, i que en ocasions calia emprar.
Al final de la dictadura i la transició es vinculà activament al PSAN, sota l’ amistat i direcció de Guía i Josep Lluís Blasco, imagine que els seus companys de partit podran contar coses o detalls de la seua trajectòria política, ampliant-ne aquestes breus notes. D´ aquest capítol si cal recordar que quan van ser empresonats els deus d’ Alaquàs”, Francesc, “Paco” en termes col•loquials, em va demanar que compartis amb ell la defensa jurídica de Josep Guía.
Candela, junt altre de la colla, un tant prou més jove, Cebrià Molinero, formarem tàndem al Ajuntament de Gandia, en una candidatura unitària valencianista i esquerrana; el seu pas institucional va estar marcat pel comprimís totalment desinteressat i amb honestedat, puix ell va continuar fent d’advocat com sempre havia fet. Ara, al assabentar-me del seu traspàs, quant jo em trobava de vacances a l’ estranger, he recordat l’ imatge o el seu rostre, sempre alegre i optimista, una cosa més que necessària en moments com aquest que estem vivint.
Vicent Álvarez.
Vaig coincidir amb Francesc Candela a la Facultat de Dret al Carrer La Nau al 1958, on, anys després, acabarien amb el corresponent títol acadèmic, eren anys de dictadura, i, com ja han donat fe els historiadors, fou el moment en el qual es va encetar el nou moviment estudiantil, i que des de els inicis va estar molt vinculat a la nostra pressa de consciència com a país diferenciat. Candela venia de Gandia, juntament amb altre company antic amic seu, va viure en una segona filera les nostres activitats; com era normal ell, valencià parlant, va connectar fàcilment amb les preocupacions reivindicatives que emergien des del nostre grup, aleshores, prou minoritari.
De forma discreta fou u dels nostres. Acabats els estudis seguirem en contacte en prou ocasions, tornà a Gandia on participà en la creació de la llibreria Concret, el mateix nom d´ una de les dues revistes que havien fundat a la Facultat i que, també, fa ser emprat per Valerià Miralles, Tomás Llorens i Alfons Cucó, obrint altra llibreria al cap i casal. Fou sempre un activista del valencianisme, i un bon professional, en aquest darrer aspecte ens va ajudar molt a la nostra tasca com laboralistes, puix ell es va especialitzar en dret privat, que era tot allò que nosaltres ignoràvem, i que en ocasions calia emprar.
Al final de la dictadura i la transició es vinculà activament al PSAN, sota l’ amistat i direcció de Guía i Josep Lluís Blasco, imagine que els seus companys de partit podran contar coses o detalls de la seua trajectòria política, ampliant-ne aquestes breus notes. D´ aquest capítol si cal recordar que quan van ser empresonats els deus d’ Alaquàs”, Francesc, “Paco” en termes col•loquials, em va demanar que compartis amb ell la defensa jurídica de Josep Guía.
Candela, junt altre de la colla, un tant prou més jove, Cebrià Molinero, formarem tàndem al Ajuntament de Gandia, en una candidatura unitària valencianista i esquerrana; el seu pas institucional va estar marcat pel comprimís totalment desinteressat i amb honestedat, puix ell va continuar fent d’advocat com sempre havia fet. Ara, al assabentar-me del seu traspàs, quant jo em trobava de vacances a l’ estranger, he recordat l’ imatge o el seu rostre, sempre alegre i optimista, una cosa més que necessària en moments com aquest que estem vivint.
Vicent Álvarez.
