GOVERNANTS I POLÍTICS
He llegit a l’aparador d’una farmàcia unes frases reivindicatives, que venen a dir: “què passaria si els polítics estigueren sis mesos sense cobrar”. D’entrada, les farmàcies tenen el seu dret a demanar que se lis paguen els deutes de l’administració, això és just i urgent. Ara bé, l’expressió que comente ens situa en un context de critica genèrica envers la política, sense fer diferencies, fins i tot, el malestar que vivim es concreta en un atac als polítics. Al meu parer caldria fer alguns aclariments al respecte, fonamentalment dos: el primer, ens remetria a qui deguem responsabilitzar dels fets, i el segon, a la funció i retribució de la política.
Hi una diferenciació entre els que governen, a tots el nivells, estatal, autonòmic,o municipal, i aquells que no governen, com som els ciutadans, i , tanmateix, els representants elegits que formen la corresponent oposició. Dons bé, qui governa te la responsabilitat, perquè ha decidit i ha fet ús de la seua majoria, que al nostre territori ve essent absoluta i conservadora des de fa anys. En nombroses ocasions han estat els polítics de l’oposició aquells que han tret a la llum moltes malifetes, per citar un exemple, el del aeroport de Castelló, puix, des del primers moments van haver veus polítiques que van dir el que calia, cercant les dades, o denunciant-ne el que ara sabem .
Deguem atribuir la responsabilitat als que decidiren de forma irresponsable, als que van permetre negocis irregulars, o que, d´ una u altra forma, han participat en casos de corrupció. També, però, tenim que reconèixer la tasca de politics o polítiques que han controlat o vigilat, malgrat que la gran majoria de ciutadans no els van escoltar. Col•locar a tot hom a la mateixa cistella és, a més d’ injust, un mal camí, el descrèdit de la política , com va sentenciar el mestre de les ciències socials Maurice Duverger, “afavoreix l’ordre establert, l´inmovilisme, el conservadorisme”.
El segon aspecte del problema és el de la retribució de la política. Fa temps que he estat partidari de la rotació als càrrecs, d’evitar la professionalització, pel una llarga sèrie de raons continue pensant així; altra cosa és donar crédit a afirmacions en la línea de no retribuir als representants polítics, considerant que tots son iguals, cosa que ens portaria a una falsa democràcia en mans d´ aquella gent que pot dedicar-se a la cosa pública al tindre les esquenes cobertes. Allò que deguem fer es renovar a la gent que no fa feina, evitar la burocratització dels partits i el seu allunament dels electors.
El mateix autor abans citat, insistia en no fer incompatible, des d’una perspectiva d’esquerra, l´ activitat institucional i la social, quan va escriure “la llibertat i d’igualtat en l’actualitat es defensen menys a les barricades que a les comissions, menys als discursos romàntics que a les vagues organitzades. Però, tanmateix, la lluita per la llibertat i per l’igual segueix en peu”.
VICENT ÂLVAREZ, Membre de Valencians pel Canvi
He llegit a l’aparador d’una farmàcia unes frases reivindicatives, que venen a dir: “què passaria si els polítics estigueren sis mesos sense cobrar”. D’entrada, les farmàcies tenen el seu dret a demanar que se lis paguen els deutes de l’administració, això és just i urgent. Ara bé, l’expressió que comente ens situa en un context de critica genèrica envers la política, sense fer diferencies, fins i tot, el malestar que vivim es concreta en un atac als polítics. Al meu parer caldria fer alguns aclariments al respecte, fonamentalment dos: el primer, ens remetria a qui deguem responsabilitzar dels fets, i el segon, a la funció i retribució de la política.
Hi una diferenciació entre els que governen, a tots el nivells, estatal, autonòmic,o municipal, i aquells que no governen, com som els ciutadans, i , tanmateix, els representants elegits que formen la corresponent oposició. Dons bé, qui governa te la responsabilitat, perquè ha decidit i ha fet ús de la seua majoria, que al nostre territori ve essent absoluta i conservadora des de fa anys. En nombroses ocasions han estat els polítics de l’oposició aquells que han tret a la llum moltes malifetes, per citar un exemple, el del aeroport de Castelló, puix, des del primers moments van haver veus polítiques que van dir el que calia, cercant les dades, o denunciant-ne el que ara sabem .
Deguem atribuir la responsabilitat als que decidiren de forma irresponsable, als que van permetre negocis irregulars, o que, d´ una u altra forma, han participat en casos de corrupció. També, però, tenim que reconèixer la tasca de politics o polítiques que han controlat o vigilat, malgrat que la gran majoria de ciutadans no els van escoltar. Col•locar a tot hom a la mateixa cistella és, a més d’ injust, un mal camí, el descrèdit de la política , com va sentenciar el mestre de les ciències socials Maurice Duverger, “afavoreix l’ordre establert, l´inmovilisme, el conservadorisme”.
El segon aspecte del problema és el de la retribució de la política. Fa temps que he estat partidari de la rotació als càrrecs, d’evitar la professionalització, pel una llarga sèrie de raons continue pensant així; altra cosa és donar crédit a afirmacions en la línea de no retribuir als representants polítics, considerant que tots son iguals, cosa que ens portaria a una falsa democràcia en mans d´ aquella gent que pot dedicar-se a la cosa pública al tindre les esquenes cobertes. Allò que deguem fer es renovar a la gent que no fa feina, evitar la burocratització dels partits i el seu allunament dels electors.
El mateix autor abans citat, insistia en no fer incompatible, des d’una perspectiva d’esquerra, l´ activitat institucional i la social, quan va escriure “la llibertat i d’igualtat en l’actualitat es defensen menys a les barricades que a les comissions, menys als discursos romàntics que a les vagues organitzades. Però, tanmateix, la lluita per la llibertat i per l’igual segueix en peu”.
VICENT ÂLVAREZ, Membre de Valencians pel Canvi
