Solidàries

Fa uns dies vaig acceptar l´invitació d´una companya per fer una visita a la casa museu Lluís Guarner a Benifairò dels Valls, es tractava d´una dinar lleuger d´un congrés de llengües clàsiques, cal dir que la l´esmantada casa es troba en un carrer molt bonic, on hi ha varies cases pairals, i la casa visitada, propietat de la Caixa de Sagunt, és una meravella, en la qual trobem moltes coses d´interès com és biblioteca del proifessore Guarner.

Dons, con que no tenia prevís assistir a les conferències del congrés, puix segons en van indicar acabarien a les tantes, i jo tenia altres tasques pendents, decidí tornar amb tren des de Sagunt, tres estudiants de primer de carrera féren el mateix, de camí a l´estació , elles s´en van adonar que una dona invalida amb un carro de rodes intentava pujar a la vorera i no podía, aleshores, pararen, cosa que jo igualment vaig fer, i li preguntaren si volia ajuda, digué que si, ja que anava al caixer del banc per treure diners, les xicones l´ajudaren, i l´indicaren que podiem esperar, per ajudar-la de nou, així es feu.

Malgrat que pergueren el tren que esperarem, aquestes xiquetes em van donar una lliçó de solidaritat, cosa,dissortadament, poc habitual en aquestos temps que vivim, quean, precisament, la solidaritat ésmés necessaria que mai.

Vicent Àlvarez