Cabanes
La Generalitat deu 154.000 euros a Cabanes
En el darrer ple ordinari de l’ajuntament de
Cabanes,es va acordar per unanimitat dels tres grups municipals, exigir a la
Generalitat el pagament del deute que manté amb el municipi i que ascendeix a
154.000 euros, en part per les subvencions no pagades al menjador escolar, i en
gran part pel no pagament dels “plans confianza”.
Aquests plans ideats pel Govern de
Camps, va aparèixer de manera precipitada com contraposició als Plans E de
aleshores Govern Central de Zapatero, totes dues actuacions anaven adreçades a
fer obres públiques per rellançar l’economia, amb la diferència que els plans
autonòmics no tenien darrere cap garantia i obligaven als ajuntaments a
endeutar-se i a aportar diners. Totes aquelles actuacions, tant autonòmiques
com estatals, van anar a parar a les grans empreses de la construcció, i es van
basar sempre en projectes de formigó, baix el mateix prisma “desarrollista”.
En el seu moment ja es va advertir per
part de l’oposició dels riscos d’aprovar projectes dels Plans Confianza perquè
podrien suposar una hipoteca per al municipi, i ara, els temps dóna la raó.
Des de 2010, el Consell deu part
d’eixes partides dels plans autonòmics, 154.000 euros. Entre eixes actuacions
estava la construcció del pas elevat del Carrer Gaidó sobre el Ravajol, la
reforma de la pista de frontó.
El PP ha estat quasi tres anys sense
reclamar eixe deute, fins que no ha rebut instruccions per part del seu partit
a esferes superiors.
En el darrer ple ordinari de l’ajuntament de
Cabanes,es va acordar per unanimitat dels tres grups municipals, exigir a la
Generalitat el pagament del deute que manté amb el municipi i que ascendeix a
154.000 euros, en part per les subvencions no pagades al menjador escolar, i en
gran part pel no pagament dels “plans confianza”.
Aquests plans ideats pel Govern de Camps, va aparèixer de manera precipitada com contraposició als Plans E de aleshores Govern Central de Zapatero, totes dues actuacions anaven adreçades a fer obres públiques per rellançar l’economia, amb la diferència que els plans autonòmics no tenien darrere cap garantia i obligaven als ajuntaments a endeutar-se i a aportar diners. Totes aquelles actuacions, tant autonòmiques com estatals, van anar a parar a les grans empreses de la construcció, i es van basar sempre en projectes de formigó, baix el mateix prisma “desarrollista”.
En el seu moment ja es va advertir per part de l’oposició dels riscos d’aprovar projectes dels Plans Confianza perquè podrien suposar una hipoteca per al municipi, i ara, els temps dóna la raó.
Des de 2010, el Consell deu part d’eixes partides dels plans autonòmics, 154.000 euros. Entre eixes actuacions estava la construcció del pas elevat del Carrer Gaidó sobre el Ravajol, la reforma de la pista de frontó.
El PP ha estat quasi tres anys sense reclamar eixe deute, fins que no ha rebut instruccions per part del seu partit a esferes superiors.




















