Temes no tant rellevants, però...
L’ actualitat de cada dia ens mostra
titulars de temes cridaners, així, doncs,vivim moments de certa convulsió o inflació
informativa. No vull minimitzar la rellevància de les coses que estan eixint a
la llum, ni la gravetat de practiques condemnables, com és el cas de les corrupcions
que podem qualificar amb “lletres majúscules”. Sols intente incidir sobre
altres coses que resten una mica en segon pla, ja que la seua dimensió és modesta
o afecta a aspectes sectorials. Al present cas voldria fer un comentaris sobre
la pretensió del President de la Generalitat de modificar la situació de les
institucions consultives autonòmiques.
Segons s’ ha fet públic es vol reduir a la
meitat el nombre de membres de l’ Acadèmia Valenciana de la Llengua, del
Consell Jurídic Consultiu, i del Consell Valencià de Cultura. L’ argument
oficial a favor de la reducció és la del estalvi, almenys això és allò que
sabem fins ara. Als tres casos esmentats es podria fer un balanç de la seua
activitat, així com , també, sobre si el els respectius sistemes son
millorables des de la perspectiva de l’ operativitat, o del compliment dels
seus fins, i,tanmateix, cosa prou important, de la seua contribució a la
democratització.
Doncs bé, en als tres casos, sempre al meu parer, caldria plantejar la
qüestió de com millorar la participació de la societat en la selecció dels
components des les tres institucions, ja que actualment les propostes de
candidats, i la selecció final, responen exclusivament a un repartiment de
quotes polítiques, la qual cosa exclou que determinades institucions o sectors
socials puguen participar a l’ hora de proposar, com seria el cas de les
universitats públiques, per citar un exemple.
Si hi ha un problema econòmic, cas d’
ajustar despeses, com son les percepcions dels membres de les tres
institucions, el camí seria revisar-les, i la seua publicitat. Recorde com
durant els primers anys de la meua presència al CVC, les retribucions per
assistir a reunions es feien públiques, la qual cosa minorava possibles i reals
excessos; d’ un temps ençà,però, aquella practica ha desaparegut, per tant,ha
mancat transparència Igualment, les conegudes percepcions econòmiques o
dietes, jurídicament assistències,
tindrien que respondre a un criteris reals de més austeritat.
Ha transcendit que els dos partits
majoritaris han encetats contactes, aleshores bilaterals, la qual cosa exclou als
altres i, a més a més, genera recels
entre els exclosos i els que negocien amb la majoria en solitari. Per altra
banda, el debat continua essent un debat destinat a distribuir quotes entre els
partits, deixant-ne al marge a la ciutadania i als agents culturals,
professionals o acadèmics.
Si apostem per la regeneració democràtica,
per una nova forma de fer les coses, també, en aquestos temes, com he dit, de
segona línea , caldrà coherència, i no continuar amb practiques de via estreta,
de buscar redit a curt termini com sembla que esta fent-se.
Vicent Àlvarez, ex membre del Consell Valencià de Cultura.
L’ actualitat de cada dia ens mostra titulars de temes cridaners, així, doncs,vivim moments de certa convulsió o inflació informativa. No vull minimitzar la rellevància de les coses que estan eixint a la llum, ni la gravetat de practiques condemnables, com és el cas de les corrupcions que podem qualificar amb “lletres majúscules”. Sols intente incidir sobre altres coses que resten una mica en segon pla, ja que la seua dimensió és modesta o afecta a aspectes sectorials. Al present cas voldria fer un comentaris sobre la pretensió del President de la Generalitat de modificar la situació de les institucions consultives autonòmiques.
Segons s’ ha fet públic es vol reduir a la meitat el nombre de membres de l’ Acadèmia Valenciana de la Llengua, del Consell Jurídic Consultiu, i del Consell Valencià de Cultura. L’ argument oficial a favor de la reducció és la del estalvi, almenys això és allò que sabem fins ara. Als tres casos esmentats es podria fer un balanç de la seua activitat, així com , també, sobre si el els respectius sistemes son millorables des de la perspectiva de l’ operativitat, o del compliment dels seus fins, i,tanmateix, cosa prou important, de la seua contribució a la democratització.
Doncs bé, en als tres casos, sempre al meu parer, caldria plantejar la qüestió de com millorar la participació de la societat en la selecció dels components des les tres institucions, ja que actualment les propostes de candidats, i la selecció final, responen exclusivament a un repartiment de quotes polítiques, la qual cosa exclou que determinades institucions o sectors socials puguen participar a l’ hora de proposar, com seria el cas de les universitats públiques, per citar un exemple.
Si hi ha un problema econòmic, cas d’ ajustar despeses, com son les percepcions dels membres de les tres institucions, el camí seria revisar-les, i la seua publicitat. Recorde com durant els primers anys de la meua presència al CVC, les retribucions per assistir a reunions es feien públiques, la qual cosa minorava possibles i reals excessos; d’ un temps ençà,però, aquella practica ha desaparegut, per tant,ha mancat transparència Igualment, les conegudes percepcions econòmiques o dietes, jurídicament assistències, tindrien que respondre a un criteris reals de més austeritat.
Ha transcendit que els dos partits
majoritaris han encetats contactes, aleshores bilaterals, la qual cosa exclou als
altres i, a més a més, genera recels
entre els exclosos i els que negocien amb la majoria en solitari. Per altra
banda, el debat continua essent un debat destinat a distribuir quotes entre els
partits, deixant-ne al marge a la ciutadania i als agents culturals,
professionals o acadèmics.
Si apostem per la regeneració democràtica,
per una nova forma de fer les coses, també, en aquestos temes, com he dit, de
segona línea , caldrà coherència, i no continuar amb practiques de via estreta,
de buscar redit a curt termini com sembla que esta fent-se.
Vicent Àlvarez, ex membre del Consell Valencià de Cultura.


















