Menys democràcia municipal
![[Img #19125]](upload/img/periodico/img_19125.jpg)
El nou pas que s`ens vol imposar suprimint alguns ajuntaments es pretén justificar amb l’ estalvi, s’ han descartat altres possibilitats existent en el nostre ordenament legal, el qual és mes que millorable per cert. Parlen de reforma local, jo diria que més aviat estem davant del començament d’ una veritable contrareforma. M’ he alineat sempre amb els crítics del nostre sistema legal en matèria municipal, al considerar que mantenir, en allò que podem considerar bàsic, l’ esquema creat per Calvo Sotelo al 1924 i que es concreta en un ajuntament centralitzat i jerarquitzat, no ha comporta un gran avanç democràtic.
Així i tot, sobre el paper els ajuntaments son l’ administració més propera als ciutadans, on les corporacions municipals, que formalment tenen autonomia, però no mitjans ni finançament suficient, podem, si hi ha voluntat, introduir espais de participació , previstos en un reglament poc aplicat de 1987, o fer una gestió honesta amb reformes que poden millorar la qualitat de vida dels veïns. És cert , també, que eixa autonomia municipal ha estat utilitzada, entre altres coses, per portar endavant els coneguts “pais” sense cap sentit,o creixements urbans insostenibles. D`açò darrer el territori valencià mostra, dissortadament, molts exemples, alguns, han beneficiat als “ agent urbanitzador”, més aviat “especuladors” altres, han estat un desficaci encara més gran, o en els millors dels casos s’ han vist aparcats, per fortuna, per la crisi d la banbolla immobiliària.
La reducció d’ ajuntaments que vol fer el govern no ens afecta de forma diguem quantitativa es cert, evidència,però, una vegada més per on van el tirs, perquè realment son tirs. La concepció que hi ha al darrera és la de retallar encara més la practica democràtica en la esfera de la base ciutadana, als ajuntaments, en benefici d´ unes institucions provincials regides per criteris de majories absolutes, que van ser el centre del caciquisme, i que avui dia no tenen més sentit que mantindre el que resta d’ aquell vell estil .Tot, amb un esquema de relleu en el poder entre els dos gran partits, com ha estat la constant a la nostra història contemporània.
Estant, com estaríem, per una reforma més democràtica local, tenim que defensar allò que existeix, per aquesta gent que ens governa, si és que això és governar, vol quelcom pitjor.
Certament, un nova ofensiva s’ apunta amb l’ argument de les dificultats econòmiques, es retalla per un costat i no per altres, un retall que no afecta a molta gent, sols a xicotets municipis, i que pot ser el preludi d’ altres coses. Com s’ ha dit no és un problema d’ economia sinó d’ ideologia, una ideologia de llarga tradició entre nosaltres, la de sempre.
Vicent Álvarez
El nou pas que s`ens vol imposar suprimint alguns ajuntaments es pretén justificar amb l’ estalvi, s’ han descartat altres possibilitats existent en el nostre ordenament legal, el qual és mes que millorable per cert. Parlen de reforma local, jo diria que més aviat estem davant del començament d’ una veritable contrareforma. M’ he alineat sempre amb els crítics del nostre sistema legal en matèria municipal, al considerar que mantenir, en allò que podem considerar bàsic, l’ esquema creat per Calvo Sotelo al 1924 i que es concreta en un ajuntament centralitzat i jerarquitzat, no ha comporta un gran avanç democràtic.
Així i tot, sobre el paper els ajuntaments son l’ administració més propera als ciutadans, on les corporacions municipals, que formalment tenen autonomia, però no mitjans ni finançament suficient, podem, si hi ha voluntat, introduir espais de participació , previstos en un reglament poc aplicat de 1987, o fer una gestió honesta amb reformes que poden millorar la qualitat de vida dels veïns. És cert , també, que eixa autonomia municipal ha estat utilitzada, entre altres coses, per portar endavant els coneguts “pais” sense cap sentit,o creixements urbans insostenibles. D`açò darrer el territori valencià mostra, dissortadament, molts exemples, alguns, han beneficiat als “ agent urbanitzador”, més aviat “especuladors” altres, han estat un desficaci encara més gran, o en els millors dels casos s’ han vist aparcats, per fortuna, per la crisi d la banbolla immobiliària.
La reducció d’ ajuntaments que vol fer el govern no ens afecta de forma diguem quantitativa es cert, evidència,però, una vegada més per on van el tirs, perquè realment son tirs. La concepció que hi ha al darrera és la de retallar encara més la practica democràtica en la esfera de la base ciutadana, als ajuntaments, en benefici d´ unes institucions provincials regides per criteris de majories absolutes, que van ser el centre del caciquisme, i que avui dia no tenen més sentit que mantindre el que resta d’ aquell vell estil .Tot, amb un esquema de relleu en el poder entre els dos gran partits, com ha estat la constant a la nostra història contemporània.
Estant, com estaríem, per una reforma més democràtica local, tenim que defensar allò que existeix, per aquesta gent que ens governa, si és que això és governar, vol quelcom pitjor.
Certament, un nova ofensiva s’ apunta amb l’ argument de les dificultats econòmiques, es retalla per un costat i no per altres, un retall que no afecta a molta gent, sols a xicotets municipis, i que pot ser el preludi d’ altres coses. Com s’ ha dit no és un problema d’ economia sinó d’ ideologia, una ideologia de llarga tradició entre nosaltres, la de sempre.
Vicent Álvarez
