El castellonenc Vicent Ventura
![[Img #21892]](upload/img/periodico/img_21892.jpg)
Vicent Ventura castellonenc, veí de València des de 1940, és una de les figures més exemplars des de moltes vessants, com professional o com persona compromesa amb el País Valencià i els ideals democràtics i d’ esquerra. El, també, periodista Adolf Beltran, en l’ introducció a un llibre publicat poc abans de la mort de Ventura, resumia amb concisió el seu perfil així: “En el currículum de Vicent Ventura no hi ha càrrecs ni honors institucionals. Això,sí,esforç per entendre, determinació a actuar, lluita política, constància antifranquista, compromís amb el país, vocació periodística i sentit de la llibertat. I tot des de posicions significatives i capdavanteres, durant les dècades més dures i aspres de la nostra història recent”.
Recordar ara a Ventura te sentit, no sols per complir-se enguany els quinze anys del seu traspàs, sinó , també, per una sèrie de circumstàncies del present. Podríem fer una llarga relació d’ iniciatives, o d’ actuacions, concretes en les qual el nostre personatge va participar, així observarien com Ventura va desenvolupar una rica vida professional, política i, tanmateix, intel•lectual. Com el definiríem?. Doncs bé, al llibre que he esmentat Adolf Beltran arreplega una fase prou significativa del mateix Vicent. “M’ he passat la vida rebel•lant-me contra moltes coses”. Eixa podria ser una mena de definició, una actitud com observeu avui encara més que necessària.
Altra qüestió a remarcar estaria la seua visió de com una cosa és el compromís i altra l’ activitat professional, les seues aportacions donant cos a un valencianisme polític, marcar pels ideals igualitaris de l’ esquerra,tanmateix, situava en el fet transversal del sentiment de país, així com opció de sumar esforços des de les diferències. Ventura considera que calia eixir de l’ ambigüitat nacional, conquerir força cívica necessària per arribar a ser un país normal. Afirmar-nos significava ser diferents.
No podem oblidar com la presencia institucional, autonòmica i municipal, de les opcions que comparteixen o reivindiquen una visió d’ identitat diferenciada, ha estat possible per que s’ ha fet camí, i en eixe fer-se camí hi ha exemples de molta gent que ha aportat ¡ elements ,idees, reflexions,a tindre en compte, com ha estat el cas de Ventura, al situar les idees al centre i no a les persones. Vist amb el prisma del moment que vivim, Ventura no seria un polític, ningú podrà, però, dir que no va contribuir de forma de directa i decisiva a crear una política valencianista d’ esquerra, entesa com una idea compartida més enllà d’ unes segles.
Vicent Álvarez
![[Img #21892]](upload/img/periodico/img_21892.jpg)
Vicent Ventura castellonenc, veí de València des de 1940, és una de les figures més exemplars des de moltes vessants, com professional o com persona compromesa amb el País Valencià i els ideals democràtics i d’ esquerra. El, també, periodista Adolf Beltran, en l’ introducció a un llibre publicat poc abans de la mort de Ventura, resumia amb concisió el seu perfil així: “En el currículum de Vicent Ventura no hi ha càrrecs ni honors institucionals. Això,sí,esforç per entendre, determinació a actuar, lluita política, constància antifranquista, compromís amb el país, vocació periodística i sentit de la llibertat. I tot des de posicions significatives i capdavanteres, durant les dècades més dures i aspres de la nostra història recent”.
Recordar ara a Ventura te sentit, no sols per complir-se enguany els quinze anys del seu traspàs, sinó , també, per una sèrie de circumstàncies del present. Podríem fer una llarga relació d’ iniciatives, o d’ actuacions, concretes en les qual el nostre personatge va participar, així observarien com Ventura va desenvolupar una rica vida professional, política i, tanmateix, intel•lectual. Com el definiríem?. Doncs bé, al llibre que he esmentat Adolf Beltran arreplega una fase prou significativa del mateix Vicent. “M’ he passat la vida rebel•lant-me contra moltes coses”. Eixa podria ser una mena de definició, una actitud com observeu avui encara més que necessària.
Altra qüestió a remarcar estaria la seua visió de com una cosa és el compromís i altra l’ activitat professional, les seues aportacions donant cos a un valencianisme polític, marcar pels ideals igualitaris de l’ esquerra,tanmateix, situava en el fet transversal del sentiment de país, així com opció de sumar esforços des de les diferències. Ventura considera que calia eixir de l’ ambigüitat nacional, conquerir força cívica necessària per arribar a ser un país normal. Afirmar-nos significava ser diferents.
No podem oblidar com la presencia institucional, autonòmica i municipal, de les opcions que comparteixen o reivindiquen una visió d’ identitat diferenciada, ha estat possible per que s’ ha fet camí, i en eixe fer-se camí hi ha exemples de molta gent que ha aportat ¡ elements ,idees, reflexions,a tindre en compte, com ha estat el cas de Ventura, al situar les idees al centre i no a les persones. Vist amb el prisma del moment que vivim, Ventura no seria un polític, ningú podrà, però, dir que no va contribuir de forma de directa i decisiva a crear una política valencianista d’ esquerra, entesa com una idea compartida més enllà d’ unes segles.
Vicent Álvarez



















