Vicent Álvarez. President d’ AACAV.
Lunes, 30 de noviembre de 2015 | Leída 64 veces
Vilafamés

Deu anys BIC i d'AACAV


[Img #45907]Deu anys de BIC
El 25 d’abril de dos mil cinc es publicà el Decret pel qual es declarava Bé d’ Interès Cultural el Conjunt Històric de Vilafamés, amb aquest acte es reconeixia el valor patrimonial d’un conjunt que segons la declaració era “u dels més importants de la Comunitat Valenciana per la seua bellesa i alt grau de conservació, així, com, també, pel seu enclavament paisatgístic”. Doncs, cal dir clar que aquest reconeixement es produí després de prop de vint i cinc anys d’ oblit i desinterès.

Deu anys des de la declaració que afecta al seu nucli antic, on es troba el Museu d`Art Contemporani, i, que a finals dels seixanta es trobava quasi abandonat, amb la gran majoria de cases buides sense llum i aigua. Artistes i els seus amics compraren a bon preu cases i les arreglant, seguint els criteris de l’ arquitectura popular. L’ aniversari ens ofereix l’ oportunitat de fer algunes consideracions al voltant de com estem i que caldria fer, una mena de reflexió de tots i totes,cap un impuls de recuperació.

Continuar recuperant el casc antic
El cas de Vilafamés fou d’una recuperació espontània, però, com apunten els experts i, eixe model és insuficient, puix cal resoldre els problemes urbanístics des d’objectius de conservació i dinamització, i alhora, recolzar als residents o habitant del centre o casc històrics.

A Vilafamés hi ha més de sensibilitat, s’han fet algunes millores, el govern local s’ha interessat pel tema en funció de l’ activitat turística. Anys enrere es va apostar per l’ expansió de l’edificació, i per un polígon industrial sense reparar amb l’impacte visual o paisatgístic, ara cal un nou impuls sobre la base de que tenim un BIC a protegir.

La nostra associació.
Complim deu anys d’ existència, AACAV nasqué per impulsar la conservació del nostre patrimoni, ara cal continuar la recuperació del casc antic, amb vida i activitat, puix això garanteix la plena conservació. Calen però, mesures socials, resoldre problemes que, com és saber on cal deixar el cotxe per exemple, o afavorir el petit comerç, que va abandonar el casc antic, acabar la rehabilitació de la Sala Quatre Cantons, en definitiva crear vida,amb un entorn respectuós, la qual cosa implica eliminar del poble elements impropis ( alguns fumerals, cobertes d’uralita, façanes sense pintar...), així com, també, que la part que no es BIC s’adeqüe a les característiques de l’ arquitectura tradicional.

Urgeix que passem d’ improvisació a un pla estratègic fet des de l’ ajuntament amb la participació ampla de la ciutadania, i que responga als criteris de la rehabilitació dels centres històrics. En aquestos deu anys hem reivindicat prou coses, amb poca receptivitat per part de les autoritats locals, i, venim fent propostes, com fou la que donà peu a la rehabilitació de la Sala Quatre Cantons, aquestos dies mateix s’ ens dirigit a la Conselleria en relació a la situació com bens d’ interès cultural de les Coves Matutano i del Tossal, igualment s’ ens manifestat a favor de que el Palau del Batlle tinga, també, eixa categoria. Cal un nou impuls.


 

EL7SET • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress