Carles Mulet
Miércoles, 16 de marzo de 2016 | Leída 67 veces

El PP i les Diputacions corruptes

El PP aprovava ahir en el Senat, com ho està fent en molts ajuntaments, diputacions i demés organismes on encara té majoria, una defensa a ultrança i casposa de les Diputacions.
 
Ahir me va tocar recordar com d’oportú era duguera eixa moció al Senat , per  defensar la importància de les diputacions i la registrara al temps que el Jutge anuncia que processa Joaquin Ripoll, expresident de la Diputació d'Alacant, pel CAS BRUGAL, gestat en la Diputació . Per a d’açò els ha servit la Diputació d'Alacant.
 
Dilluns que ve compareix de nou l'ex vicepresident de la Diputació de Castelló, Martínez, investigat per prevaricació, el qual ja està sent jutjat per un altre cas. Ell, la mà dreta de Carlos Fabra, eixe personatge, que per a Rajoy, segons les seues paraules, era un ciudadano ejemplar, el qual compleix condemna a Aranjuez. Fabra... menudo ejemplar .

Justament el dia abans del ple,  es feia públic que el jutjat imputava a tot el PP valencià, pel cas Imelsa, creat entre el PP municipal i el de la Diputació de València… Mentre en el propi ple on santificaven les diputacions, era el centre d’atenció de tots els focus mediàtics, “la jefa” … a la jefa de tot els casos de corrupció de valència, la qual gallejava pel restaurant, passadissos i hemicicle, en un lloc privilegiat deixant clar que allí, al Senat, també era l’ama del seu grup parlamentari, que molts expedients disciplinaris i tonteries de cara a la galeria, però tots a retre-li admiració, els seu grup.
 
Ella, junt a Rus, els caps visibles del cas Imelsa , per a d’això havia servit per al PP la Diputació de València.
 
Per a açò han utilitzat les diputacions, per a col·locar el millor del seu partit, de tres presidents de la Diputació del PV, tres delinqüents . Per açò, que el PP , el primer partit imputat en la història d'Espanya, defense el manteniment de les Diputacions, ho entenem, sabent para què l'han utilitzat…

Però, desgraciadament, no solament parlem del que han fet al PV… 
Podríem parlar de Jose Luis Baltar , president de la Diputació d'Orense,del cas Patos en la de Pontevedra  i de tants i tals altres casos.
 
Les diputacions, tenen un gran dèficit democràtic, els diputats provincials no tenen una relació directa amb els electorals . No els trien els ciutadans, els trien els partits, i per tant, no es deuen als ciutadans, sinó als partits.
 
I escoltem arguments demagògics, poc més que si no hi ha diputacions desapareixeran els menuts poble, ningú replegarà els fems, els animals abandonats, els xiquets moriran de pena... quina barra.
 
Segurament per a molts ciutadans i ciutadanes de l'Estat Español, els pot sonar alguna cosa allò de les diputacions, als d'Astúries, Cantàbria, Madrid, Murcia i La Rioja des de lluny, al no disposar d'elles; i malgrat açò segurament els seus municipis no es veuran pitjor atesos que en aquelles comunitats on si existeixen diputacions de règim general ; Galícia, Aragó, Catalunya, País Valencià, Les dos castelles , Extremadura i Andalusia. 

País Basc i Navarra compten amb diputacions amb un règim especial, denominades forals, 
I Canàries i Balear, cabildos i consells insulars respectivament
 
La divisió de l'Estat Español en diputacions provincials s'idea en el procés constituent de Cadis en 1812,. I les creava no solament com a instrument de promoció dels pobles que abastaren la seua circumscripció, sinó com un òrgan intermedi entre el poder central i els municipis. naixen amb una visió centralista i homogeneïtzadora de l'Estat Español
 
La realitat històrica d'eixe estat plural, avui dia, dista molt d'una estructura pensada en i per a 1812. En el segle XIX una Espanya rural, amb males comunicacions, dificultava molt l'organització territorial, i es va optar per dividir el territori de la manera que llavors es va estimar oportuna d'acord a les possibilitats d'aquella època. Amb una intencionalitat clara d'una visió centralista de l'Estat, que volia tenir en cada part la seua administració perifèrica tallada pel mateix patró,, forçant a voltes estructures sense arrelament i no ajustades a la realitat històrica ni cultural. 

Des de llavors, s’ha avançant, i hem creat una Estat de les Autonomies, on aquestes noves realitats polítiques i administratives assumeixen plenament les funcions per als quals anaren creades les diputacions: són instruments de promoció dels seus municipis, i són òrgans intermedi entre el poder central i els municipis.

En la majoria de casos, són les diputacions les que acorden amb unes altres, constituir-se en Comunitats Autònomes (com és el cas valencià), on amb l'arribada de la transició, són les diputacions provincials les que acorden crear l'anomenat “entre preautonòmic”; futura Comunitat Autònoma 

Lògicament quan alguna entitat decideix constituir-se en una altra renúncia a seguir sent el que és i cedeix les seues competències a allò en el que es constitueix, de naturalesa superior.

L'encaix de les Diputacions en aquest nova realitat ha sigut bastant dispar segons comunitats autònomes, mentre en algunes s'ha pogut anar buidant-les de competències i presència, en unes altres s'ha convertit en autèntics regnes de taifes, en nius de corrupció, clientelisme i control partidista del territori, reinstal·lant o mantenint una estructura caciquil.

Les competències exercides fins llavors per les diputacions es van transferir i solament van preservar la coordinació de plans i obres de servei, que, avui dia, solapen les inversions del Pla Local que impulsa el Govern Autonòmic en virtut de les seues competències en administració local. Arribats a aquest extrem, s'ha incorregut en el vici d'exercir competències que no són pròpies per a justificar la seua pròpia existència, com la promoció turística, la política cultural o, fins i tot, la creació d'una realitat territorial “espacial”.

En molts territoris s'ha optat per dotar de contingut a les entitats comarcals, molt més properes als ciutadans, i de nou, l'estructura que sobra entre el municipi, la comarca i la comunitat autònoma, és la Diputació.

No es tracta doncs, de desmerèixer ni menyscabar el possible paper històric que han pogut tenir les diputacions per a la prestació de serveis, però des del desplegament de l'actual model no té sentit.

L'article al com fa esment el PP en la seua moció diu que “el Govern i l'administració autònoma de les províncies estaran encomanats a Diputacions o altres corporacions de caràcter representatiu”. És a dir, la Constitució parla de diputacions o d'altres corporacions que assumisquen les seues competències, una cosa que ja ha succeït les en cinc comunitats autònomes uniprovincials que hem citat que, evitant un nivell administratiu, han reduït el cost de funcionament i han optimitzat els recursos públics.

L'esment a aquest article 141, tergiversa el contingut d'aquest, ja que l'article no encomana directament a les diputacions el govern de les províncies, sinó que diu textualment “ El govern i l'administració autònoma de les províncies estaran encomanats a Diputacions o altres Corporacions de caràcter representatiu” la conjunció “o” és disjuntiva i no copulativa. Sent així i que la Diputació no té competència de govern més enllà que el desenvolupament del seu propi pressupost i dels organismes autònoms dependents d'ella, resulta absurd mantenir que ens trobem davant un real “govern provincial”.

Si per a la supressió d'aquestes és necessària una reforma de la Constitució, per què no? No la van reformar amb nocturnitat i traïdoria per a l'article 135?

D'altra banda les diputacions provincials de règim general tenen un gran dèficit democràtic doncs els diputats provincials no tenen una relació directa amb els electorals . La seua representativitat és de segon grau perquè són triats pels partits. Açò fa que no responguen davant un electorat que tinga la possibilitat de no votar-los, sinó que han d'acontentar l'aparell que ho designa com a diputat o com a molt procuraran afavorir al seu poble que és per on són triats com a regidors i els dóna la possibilitat de ser diputats provincials. A més, el que la representació siga per partits judicials i alguns res més tinguen un diputat i molts solament 2, aposta per un sistema majoritari que no correspon ni des de lluny a la voluntat política de les demarcació provincial. I els partits tradicionals  en exercicis d’  enginyeria electoral es dediquen a intentar guanyar els diputats del partits judicials amb llistes fantasmes, censos inflats, autobusos de gent de fora... i tants casos lamentables com hem patit en les nostres comarques.

Òbviament en l'actualitat, si llevem de part la duplicitat de funcions que exerceix, l'enorme despesa en càrrecs públics, publicitat, protocol, boatos…, presten un servei a xicotets municipis; però cal remarcar que aquest servei no ix gratis als municipis ( per exemple, el sistema de recaptació dels tributs municipals, la Diputació es queda una bona part dels mateixos per fer aquesta gestió), en cap cas es demana que es deixe als municipis sense els serveis que donen les diputacions, sinó que ho assumisca l'administració autonòmica, les entitats comarcals o que es consorcie.

La supressió no planteja deixar al carrer a cap treballador, mentre que els serveis es van a haver de prestar igualment, aqueix personal funcionari passaria a dependre de l'administració autonòmica o entitats comarcals.

Què ens estalviem?  El finançament de les diputacions provincials de règim comú es basa en les transferències de l'Estat a través dels Pressupostos Generals. Per tant, aquestes transferències es podrien derivar a la CCAA previ canvi en la normativa que es precise
 
Segons dades de 2015, les diputacions manejarien prop de 8.000 milions d'euros; quant cobren els presidents de Diputació?, alguns, molts, quantitats astronòmiques i vergonyoses, quants diputats provincials tenen dedicació total o parcial?, quants assessors i personal de confiança? quanta empreses públiques creades per a col·locar a gent dels partits?, podem parlar d’IMELSA en la Dipu de Valencia … per exemple.
 
A què dediquen els diners públics?. Per exemple la de Castelló, la creació i promoció d'Escoles Taurines, entre altres inutilitats

Quantes persones treballen en les Diputacions? Segons dades sindicals en les Diputacions treballen 62.159 persones. 27.535 són funcionaris i els altres 34.624, personal contractat. Bona part d'aquest personal contractat seria eventual de confiança.

Per què ara esta moció a tots els llocs?, estratègia basta per a entorpir la lluna de mel entre PSOE i C’s? sabent que els primers usen i abusen de les diputacions i els segons defensen eliminar-les?. Perquè volen que Barberas, Fabres, Ripolls i Rus continuen fent de les seues?.
 
Mentre, fora de les parets del Senat, el món continua existint...
EL7SET • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress