Vicent Àlvarez
Domingo, 17 de abril de 2016 | Leída 55 veces

D’aquella esquerra

[Img #48714]En vespres de la fira del Llibre s’ han presentat dos llibres amb analogies i diferències i que ens recorden aquella esquerra que aspirà a un canvi revolucionari. El primer en fer pública la seua aparició ha estat una mena de relat novel·lat que te protagonista a un jove proletaritzat, que no és altre que el seu autor Juanjo de la Asunción, qui a principis dels setanta s’ enrola en l’Organització d’ Esquerra Comunista, acabant com un dels líders de les vagues de la construcció dels anys 76 i 77; l’altre és el resultat de la tasca de l’ etnòloga Josepa Cucó que ha centrat la seua feina en l’anàlisi de la trajectòria del Moviment Comunista i la seua final transformació ja en durant la democràcia en l’ entitat de dinamització Revolta.

 

El fenomen de l’esquerra revolucionaria ha estat més que oblidat, en part degut a que no ha entrà dins dels esquemes existents o a l’ús i també, perquè ni a l’ esquerra majoritària ni  a la no tan majoritària representada per la vesant “oficial”comunista, lis ha convingut. Aquesta circumstància fa que aquestos dos llibres trenquen la tònica general, puix a més a més d’aportar elements historiogràfics sobre el nostre antifranquisme, ens mostra alguns trets que al dia d’avui encara podem apreciar presents en el camp de l’esquerra plural. Els dos llibres tenen en comú evidenciar la generositat i entrega de la militància revolucionaria i alhora també els seus excessos o errades. La contribució de aquestos dos versions de l’ esquerra, que ja tardiament al 1979 confluirien en una fusió in extremis, fou haver impulsat les reivindicacions per les millores de vida i la conquista de les llibertats. El seu messianisme, subjectivisme, la poca visió per abordar les aliances, més el sectarisme envers els altres, conduirien a aquesta esquerra a la seua marginació del procés de transició.

              

Allò doncs que avui pot resultar alliçonador és que va haver-hi una esquerra que apostà per l’ utopia, les utopies si voleu, incloent-hi la emancipadora nacional, però que no encertà a l’hora de situar en cada moment com caminar cap eixa utopia, o siga relacionar els objectius a llarg termini amb el dia a dia. Amb la perspectiva del temps, doncs, estem en condicions de valorar millor tant allò que va haver de positiu com allò altre que va haver-hi de sectari i equivocat. Observant també el present puguem tanmateix reconèixer encara alguns tics que nous fenòmens emergents reprodueixen al sobrevalorar les possibilitats i veure’s com posseïdors de l’ única veritat. Com es pot comprovar revisar el passat resulta bastant útil també com eina de present.

              

Per si de cas algun lector/lectora vol la referència diré que el dos llibres tenen per títols el primer esmentat “Rapsòdia en Rojo, anticapitalistas en Valencia 1970-77”, i el segon “De la utopia revolucionaria al activisme social. El Moviment Comunista. Revolta i Cristina Piris”.

 

EL7SET • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress