Vicent Álvarez
Martes, 8 de noviembre de 2016 | Leída 36 veces

Tots podem ser Daniel Blake

[Img #52877]Daniel Blake és un personatge de ficció, un ciutadà britànic víctima de les privatitzacions de la política neoliberal, un fuster de 50 anys que com a conseqüència d’ una afecció cardíaca es ve en la necessitat d’ acudir als serveis assistencials públics, ja que a causa de la seua greu malaltia no pot treballar . Aleshores s’ inicia un calvari davant de les traves de la burocràcia de l' assegurança social en mans privades i del servei d’ ocupació. La seua batalla personal, en un entorn típics dels suburbis deprimits de Londres, és una guerra contra un sistema on les persones es converteixen en no res. Daniel Blake malgrat la seua situació és un home solidari que entén i ajuda als més febles, com ell mateix, i malgrat la seua pròpia feblesa. Aquest és doncs el resum el tema de la darrera pel·lícula de Kent Loach, un al·legat que ens sacseja o deu sacsejar les consciencies, tal com hem pogut comprovar a la filmografia d’ aquest director tan compromès.

              

Com he dit, estem parlant d’ un a personatge inventat, però la seua és una realitat social producte del avanç de les “reformes” que estan donant-se a les societats europees que es consideren modèliques, entre les quals el Regne Unit hi és un exemple més que evident. Recordem com després de la segona Guerra Mundial es va instaurar un estat de benestar amb la generalització de la gestió pública de la sanitat i els serveis públics, posteriorment,però, s’ han produït privatitzacions i el model d’estat benefactor ha anat deteriorant-se, sense que la tercera via de Tony Blair canviés la situació.

              

La pel·lícula , que és tanmateix, un exercici de bon cinema, encerta al mostrar les conseqüències a les que ens pot portar el sistema, és un drama que serveix d’ exemple de com la deshumanització, la rigidesa i el negoci podem acabar amb les conquestes socials. No he pogut deixar de pensar en la meua experiència personal com advocat laboralista, quan durant els anys de dictadura vaig assistir als meus clients davant de situacions que encaixarien en el cas de Daniel Blake, en aquells moments pensava que els casos amb els que m’enfrontava tenien origen en el fet de viure en una dictadura, que la democràcia comportaria la solució als problemes, dissortadament, però, el sistema democràtica per si sols no hi és suficient, òbviament les circumstàncies no son iguals, disposem d’ instruments i possibilitats, així i tot, pot haver-hi casos com el del protagonista de la  pel·lícula Daniel Blake, i de segur que si cercarem en trobaríem.

              

Doncs vos recomane que s’acosteu al cinema, sabent que aneu a veure com espectadors un drama, un drama que és possible i evitable al segle XXI no sols al Regne Unit, sinó també a les nostres terres.

EL7SET • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress