Vicent Àlvarez
Martes, 13 de junio de 2017 | Leída 26 veces

Les eleccions de juny del 77

            Aquelles van estar les primeres eleccions generals de la democràcia que vivim. L’aniversari va  a ser comentat i celebrat des de la perspectiva actual , i des de la visió idíl·lica de la transició. Un dels aspectes que no apareix és el de les limitacions que van haver-hi. No podem ignorar com l’aparell repressiu seguia existint, i el control dels mitjans de comunicació també. Els partits situats a l’ esquerra del PCE, - legalitzat poc abans de la convocatòria- van presentar el papers al Ministeri de l’Interior, i, fins que van passar les eleccions, i els seus resultats quedaren clars, no van ser inscrits, raó per la qual no configuraren les candidatures amb les segles. La circumstància esmentada ens obligà a participar com agrupament d’ electors, avalats per signatures.

 

            Amb tots els entrebancs, l’esquerra de l’esquerra va formar candidatures, però, no estiguérem a l’alçada per assolir formes més amples, i ho férem de forma dispersa. Possiblement, d’haver-ho fet d’altra forma no hagueren canviat molt les coses. Eixes candidatures, igual que les del PCE, partíem d’ una hipòtesi errònia, que la lluita contra el franquisme seria premiada pels vots. La campanya va estar presidida per la mobilització, els mítings, cartells, propaganda i pel voluntarisme militant. Alguns programes ambiciosos: trencament democràtic, canvis socials...La dreta va estar present, i aleshores, l’aposta del President Suárez era la favorita gaudint de molts avantatges, en detriment e l’ igualtat d’oportunitats.

 

            El resultats d’ aquella nit, la del 15, els vaig seguir a Govern Civil, i van estar una gran decepció. A primer hora el matí, van estar en una trobada que es feu a “Las Provincias”, hi havia pastes i cafè, Josep Lluís Albiñana era el gran triomfador, el PSOE havia guanyat al País Valencià, amb 13 diputats, la UCD 11, el PCE 2, el Partit Socialista Popular 1, i Alianza Popular1.  A nivell d’ estat, però, UCD va guanyar. Cal recordar com el Partit Socialista Valencià va concórrer juntament amb les segles de BLOC, dins del qual hi eren els carlins i el MCPV, per la seua banda, la democràcia cristià valencianista es presentà com UDPV. Cap d’aquestes dues obtingueren escó, la resta de l’ esquerra menys encara.

 

            El sistema funcionà. Una cosa era votar i altra ben diferent la pancarta o elegit representants a les fabriques. Fixeu-vos fins quin punt errarem que al fer les llistes que als llocs d’ eixida posarem a líders obrers. Els comunistes oficials van veure com la seua hegemonia com principal partit d’esquerra desapareixia, òbviament, a favor d’ un partit que durant la dictadura havia estat a l’ expectativa. Els grups socialistes separats del PSOE es van veurien,doncs, abocats a l’ integració dins socialisme que venia avalat pel socialistes europeus, pel “sistema” en suma, això,però, seria altra història.

 

            Aquesta és en síntesi seria la meua visió, un tant diferent o discordant de la majoritària. Que li anem a fer, ara sols circulen les versions oficials. La memòria que és conserva és eixa, la que escoltem als  telediaris, als tertulians de torn.

EL7SET • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress