Vicent Àlvarez
Sábado, 30 de septiembre de 2017 | Leída 16 veces

Vespres d'altre Nou d'Octubre

L’ immediatesa ens condiciona, aleshores amb el pas del temps es perd perspectiva, per això,no esta de més mirar enrere, fer balanç, i afrontar el present tenint en compte quelcom més que les urgències del moment. El proper nou d’Octubre reivindicarem millor finançament, més autogovern , tanmateix, es repetiran els actes institucionals nascuts a l’ albir de la nostra autonomia, recepcions oficials, entrega de guardons, processió cívica al cap i casal, i multitud d’actes a pobles i comarques. Tanmateix, no hi mancarà manifestar-se al carrers.

 

Enguany tenim un aniversari, puix es compliran quaranta anys de la manifestació del 1977, una manifestació que va recórrer els carrers de València i que concentra a una gran multitud de valencians i valencianes, en una amalgama de segles i participants un tant curiosa i confusa, com Fuster va apuntar poc després, puix en ella van estar aquells que lluitaven per un autogovern i real i altres que no.

 

Un any després d’ aquell acte multitudinari, que ja s’ havia encetat el camini cap l’Estatut, i existia un Consell Pre-autonòmic presidit per Josep Lluís Albiñana, llavors, la revista “València-Semanal”, dedicà un número especial al 9 d’ Octubre el qual vist ara ens dona moltes de les claus de la transició, i, sobre tot, de les contradiccions i insuficiències que han marcat el nostre procés autonòmic. Del conjunt de temes que ocupen les pàgines del esmentat setmanari jo remarcaria: la noticia de l’explosió d’ una bomba a Alcoi, col·locada per la dreta contra una representació teatral, l’ ofensiva del bla verisme en relació als símbols, les reflexions de Fuster sobre el Consell Pre-Autonònomic i el futur, una entrevista a Manuel Sanchis Guarner, uns poemes del admirat Estellés, i un còrnica sota el títol” Los partidors hacen Balance” varis dirigents polítics analitzàvem la situació.

 

Fuster planteja va un interrogant i aventurava una hipòtesi: “ Aquest 9 d’ Octubre pre-autonòmic, serà només “pre-autonòmic? Em fa l’impressió que si. No serà encara el Dia Nacional del País Valencià.com voldria.” Tot seguit, i reconeguene que hi havia uns mínims de consciència identitària, Fuster assenyalava.”Però,¿son suficients ja per a convertir la perspectiva autonòmica -la modesta perspectiva autonòmica que preveu la Constitució del "consenso" - en un procés energètic  de característiques netament polítiques?.

 

En quant a la postura que arreplegava la revista dels representants polítics, es podia veure clarament una línea que diferenciava a aquelles opcions que apostaven per mantenir un política de consens, que era la del Consell Pre-autonòmic i que al final prevaldre, front a aquells opcions més critiques que amb matisos consideràvem que calia una actitud més reivindicava davant del govern espanyol en mans de la’UCD i presidit per Suarez. Al primer bloc estaven l’UCD, el PCE, i el PSOE, els altres hi érem: Partit Carlí, OIC,MCPV,PTE, ORT, i PSAN segles aquestes darreres que van desaparèixer poc després.

 

I per que parlar ara d’aquetes coses, quaranta anys més tard?. No es tracta de contar “batalletes”, de nostàlgies de la tardor generacional. Recordar per què estem on estem, resultarà ociós si escoltem a la Senyora Bonig i els seus, però, pels que volem un país vertebrat i amb capacitat de decisió crec que cal eixa perspectiva d’ aquell començament autonòmic, com deia Fuster. 

EL7SET • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress