Cristina Laborda Martínez
Domingo, 8 de octubre de 2017 | Leída 21 veces
9 d'octubre

Parlar, escriure i llegir en valencià

[Img #59743]El 9 d’Octubre és el dia de tots els valencians i valencianes. Aquest dia es parla molt d’història, d’arrels, de passat, de futur. Però jo per aquest dia sols US VULL TRAURE LA LLENGUA!!!! Ei, en el bon sentit. Vull parlar-vos de la nostra llengua. El valencià. I perquè l'he triat per escriure la novel.la "Lluis, Enric i 600 anys pel mig".


Raons entenc, similars a les que espenten a altres escriptors i escriptores, per decantar-se a utilitzar aquesta llengua, i no una altra, en seure davant un full i ficar-se a escriure.

El valencià és la llengua que he escoltat des que vaig nàixer. La llengua amb la qual m’han donat notícies d’alegria, confidències d’angoixa, adéus i benvingudes. És la meua llengua perquè sempre he dit “mare” en compte de “madre”. Perquè sempre m’han dit “filla” en compte de “hija”.

Perquè sentir parlar en valencià ( més si en alguna ocasió has viatjat a mooolts quilòmetres d’ací) em porta una dolçor i una calor que no em porta altra llengua.

Sent la nostra llengua, la de la Corona d’Aragó, la del País Valencià, la de la Comunitat Valenciana, dient-li com preferisca cada un-a, en canvi no ha tingut les mateixes oportunitats de subsistir que el castellà. A pesar que afortunadament hui en dia les institucions s’esforcen a fomentar la lectura i escriptura en valencià, tasca que a la vista dels fets, encara té un llarg trajecte fins a resoldre's.

Pels anys que tinc, i l’experiència patida, per mi està clar que el valencià sempre ha estat com una espècie de llengua de 2º categoria. De fet, fa anys, algú em va dir que sols es parlava als pobles. I amb allò pareixia com s i ser de poble, també fora de 2º categoria.
Són eixos comentaris que et fan i es queden clavats com una espineta en el cor, els que a la gent una mica a contracorrent com jo ET FAN ENCORATJAR I DIR AMB ORGULL: I QUÈ?, SOC DE POBLE I PARLE VALENCIÀ!.

Eixa inferioritat d’oportunitats de la nostra llengua, va fer que molts de nosaltres (si ja comtes amb certa edat) ENCARA QUE PARLEM VALENCIÀ, O L’ENTENEM, NO EL SABEM ESCRIURE, I ENS FA ESTRANY LLEGIR-LO. Si, és així, i caldrà reconéixer-lo si volem ficar-li solució a la normalització d’escriure i llegir en valencià.

Un exemple clar sóc jo. M’explique: aquesta manca de formació va ser la causa per la qual en entrar-me la vocació d’escriptora de joveneta, sent valenciana parlant, a l’hora d’escriure ho fera en castellà, en sentir-me més segura ortogràficament parlant.

Per sort els temps van anar canviant, i a poc a poc començaren a veure's llibres escrits en valen cià, i alguns, algunes com nosaltres ens vam dir que calia arromangar-se i travessar eixa frontera que sols existeix dins del nostre cervell. Calia normalitzar escriure en valencià. No era tan difícil ficar en lletres el que deies oralment. Si, ho sé: la manca de formació amb el reglament ortogràfic, és un esforç que molts de nosaltres no ens bé de gust afrontar. Però mireu, i si deixem a una banda eixa por a fer el ridícul per si en el text hi ha una rastrera de manques ortogràfiques? No passa res. També ens les trobem en texts en castellà, o en els wuassaps :) i no passa res. Perquè EL CAMI ES FA CAMINANT, i sols ens fa falta constància i il•lusió.


Jo em vaig fer el propòsit d'aconseguir-lo en començar a escriure aquesta novel•la, a més que el cor m’obligava a escriure-la en valencià, en pensar que contava la història del meu poble, i en Torreblanca, sempre he sentit parlar en valencià.


Decidir utilitzar el valencià en conter del cast ellà que domine en mestria, ha estat un dur repte que cal confessar, i que m’ha fet qüestionar més d'una volta passar-me covardament al castellà.

Reconec que ha estat una batalla dura descobrir i aniquilar les manques ortogràfiques, al mateix temps que cercava un llenguatge formal, però no massa acadèmic, sinó escrivint com parla la gent que jo conec, ja que és a ella a la que dec adreçar-me per animar-los a aquesta lectura i a perdre la por davant un text escrit en valencià.

Un altre REPTE QUE ENS TROBEM ELS AUTORS I AUTORES QUE DECIDIM ESCRIURE EN VALENCIÀ, i que és necessari visibilitzar al públic en general, és que mentre estàs escrivint la teua novel•la eres també conscient que la gran majoria de gent encara arruga el nas davant d’un llibre escrit en valencià i per tant si la teua novel•la acaba publicant-se, tindràs menys lectors i per tant menys vendes.


Reconeguem-lo, la majoria, ara com ara, si la novel•la està en Castellà, trien aquest idioma. I jo ho comprenc, si és que desconeixen el valencià. El que ja no comprenc tant és que esta decisió també la prenguen valencians parlants. O gent que encara que no el parla, l’entén perfectament.


Però és així, les estadístiques estan ahí, i les editorials ho saben, per això poques aposten per editar novel•les en valencià, sols les més fortes o les més compromeses, ja que les tirades a la força han de ser més curtes, i aleshores els beneficis ja no són els mateixos. A voltes tan mínims que es qüestionen si ha valgut la pena aquest esforç.


Si ja la lectura sempre ha estat un tema pendent en la nostra societat, si li sumem triar el valencià per a fer-lo, ens trobem en uns nivells minoritaris. A més cal tindre en compte la crisi sofrida estos darrers anys on les vendes en generals també hi han disminuït prou.


Tal com estan les coses, les editorials viuen de miracle, sense massa esperances en un futur millor.


També caldrà destacar que hi hauria més lectors en valencià si millorara l'oferta, ja que hi han pocs llibres en el mercat. És com una “ pescadilla que es mossega la cua”: no s'edita per l'escàs margen de benefici per no tindre prou lectors, però si no tenim un ampli mercat de llibres en valencià, tampoc es pot incrementar aquest grup de lectors. Ja que quan un lector va a la llibreria, es troba un 90% de títols en castellà i un 10% en valencià.

No obstant lo dit, sempre es troba GENT VALENTA, ESCRIPTORS, LECTORS, EDITORS… que sap que si es vol que el valencià estiga a la mateixa altura que altres llengües, ni més dalt ni menys avall, caldrà que cada un, una, aporte un ESFORÇ PER NORMALITZAR AMB LLETRES ALLÒ QUE JA PARLEM en la nostra vida quotidiana.

Acabe dient que si va ser un dur repte escriure la novel.la en valencià, l’esforç ha valgut la pena, per diversos motius: perquè en perdre la por ara ja hem sent còmoda escr ivint valencià, i guadix fent-lo (encara que estiga tota l’estona amb el corrector amunt i avall), perquè he contribuït que hi haja més novel.les escrites en valencià, perquè la gent m’ha dit que els agrada la novel•la, i el més important: que no els costa de llegir, que estan perdent la por o la perea davant un llibre en valencià.


I el més bonic que m’ha passat és que això mateix m’ho ha dit una dona del poble de vora 80 anys que mai havia llegit en valencià i algunes amigues, amics, veïns i veïnes, castellans parlant.

Si parlem valencià, per què tindre por a llegir-lo i escriure'l?

Afortunadament, hui en dia es pot fer. Gaudim de l’oportunitat. Normalitzem-lo en les nostres vides. És 9 d'octubre. Sense la nostra Llengua, no tindrà el mateix significat.

EL7SET • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress