Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Vicent Àlvarez
Miércoles, 6 de junio de 2018
Turisme

Canvi de paradigma turístic

[Img #66640]El Secretari Autonòmic de Turisme, en una recent entrevista feta amb motiu de la nova llei valenciana del sector, es manifestava a favor d’un canvi de paradigma del turisme. Colomer, tot i reconeguem-ne, els límits de tota llei, sostenia que estem vivint un canvi en tot allò que afecta al turisme al país, i deia com la llei ”consagra l’hospitalitat,el paisatge o la vertebració el territori com tret identitàri de l’ autonomia”. Caldrà doncs llegir la llei, ho faré amb interès, puix a hores d’ ara, encara estem vivint de l’ herència del passat i, cal veure si realment hi ha eixe canvi de paradigma, la qual cosa m’ agradaria.

 

El turisme va estar uns instrument que nasqué a la Dictadura amb una finalitat: treure recursos econòmics, tenint tanmateix uns efectes devastadors en prou aspectes, especialment mediambientals. Dies enrere, a televisió van treure us reportatge de com a Benidorm no va haver cap obstacle per tolerar els bikinis, malgrat que l’Església es va oposar força, i es que aquell alcalde franquista, el Sr. Pedro Zaragoza, va descobrir el manà. Doncs bé, ara mig segle després de nou el turisme en prou ocasions torna a ser vist com solució. El algunes ciutats el tema s’ ha disparat, amb l’augment dels lloguers i l’especulació de  la vivenda. No podem, doncs, ignorar els efectes que aquest fenomen especulatiu ha tingut sobre la convivència i l’ arrelament veïnal, hi ha, però, molts d’altres aspectes a considerar.

 

D’acord amb el nostre Secretari Autonòmic, l’hospitalitat és un element positiu, el turisme pot contribuir a la coneixença entre els pobles i cultures, igualment, te resultats econòmics. La practica, però, esta marcada per confusions i excessos, i , això es veu amb com es valora l’ èxit: per la quantitat de gent, per identificar ingressos dels hostalers amb els interessos socials, com serien el benestar de veïns o residents. Manca, al meu parer, que eixe “canvi de paradigma” es concrete a cada cas, amb límits tolerables. Manca un debat ample ciutadà a cada municipi amb plans de viabilitat, i, allò que  esta fent-se va més aviat en el sentit de  buscar el màxim de busos i ramades de turistes.

 

Estudiem doncs la llei, però, debatem, analitzen com estan les coses,  tant en termes de país com a cada municipi, elaborem plans guiats per criteris no sols macroeconòmics sinó culturals, d’ intercanvi de sensibilitats i valors socials. Aquesta nova forma de viatjar deuria, al meu entendre, recuperar alguns dels elements o esperit dels viatgers il·lustrats, aquells que enceten la superació de fronteres i espais nacionals tancats.

EL7SET • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2018 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress